|
EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ NO HA PAGAT AL PROFESSORAT DELS TALLERS DE LLENGUA |
| 25/04/05 |
|
COMUNICAT DE PREMSA Barcelona, a 25 d’abril de 2005 El Departament d’ensenyament havia arribat a tenir més de 400 persones treballant sense contracte laboral, per ensenyar català la l’alumnat immigrant. CCOO va portar el cas a judici i va obtenir el reconeixement de la relació laboral en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Era el 26 de gener de 2004. Aquestes persones que van treballar entre el setembre de 1998 i el maig de 2003 encara no han cobrat diferències salarials ni indemnitzacions, ni se’ls ha cotitzat a la Seguretat Social, ni s’han reconegut els seus serveis prestats. CCOO no entén a què es deu el retard quan ja al mes de juliol de l’any passat havíem arribat oralment a un principi d’acord amb la Directora General de Recursos Humans del Departament., El col·lectiu de persones afectades considera una burla el tracte que estan rebent i exigeix la immediata solució del seu cas. Si en els propers dies el Departament d’Educació no ens dóna una resposta positiva a les nostres demandes, CCOO iniciarà un procés de mobilització de les persones afectades, sense deixar de banda possibles accions judicials. ANTECEDENTS A principis dels noranta el Departament d’Educació va crear la figura d’Auxiliar de Conversa per ajudar a la integració de l’alumnat estranger a les escoles. Aquesta figura es contractava com a personal laboral del Departament, dins de la categoria B (diplomats), i treballaven normalment en escoles d’educació infantil i primària ensenyant català a l’alumnat estranger, de vegades dins de l’aula ordinària i de vegades en grups reduïts. A partir del curs 98-99, el Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC) va organitzar una altra forma d’ensenyar català a l’alumnat nouvingut: els “Tallers de Llengua”, que es van estendre també a l’educació secundària. Per impartir-los el SEDEC va buscar llicenciats i diplomats (més del 80% eren dones, com sol passar a les feines més precàries), obligats a acceptar les següents condicions: - Treballar sense contracte laboral i, per tant, sense cotitzar a la Seguretat Social, amb la qual cosa no podien ni posar-se malaltes, ni tenir un fill, ni cobrar l’atur quan s’acabés el curs. - Cobrar de 12 a 15€ per hora de classe. No es pagaven: o les hores de preparació de material (que eren moltíssimes degut a la manca de material didàctic adient) o les hores d’avaluacions i de realització d’informes sobre l’evolució de l’alumnat que obligatòriament i lògicament havien de lliurar als centres o les hores necessàries de reunió per coordinar-se amb altres docents del centre, ni les de reunions amb altres companys de tallers i la persona responsable del SEDEC. - El temps de treball no era reconegut com a mèrit a l’hora d’entrar a formar part de la borsa de docents interins i substituts, ni a l’hora de presentar-se a oposicions, malgrat fer un treball docent igual que la resta de professorat del centre educatiu. - No es cobrava mensualment sinó que el Departament pagava d’una o dues vegades tot el curs, però cinc o més mesos després de finalitzar la feina. És a dir, es treballava des del mes d’octubre fins al maig o juny següent i es cobrava al mes de novembre. Aquest professorat començava un nou curs sense haver cobrat l’anterior. Era difícil precaritzar més la feina. El govern de Convergència i Unió, que tant s’havia omplert la boca amb la defensa de la llengua, va dedicar una misèria pressupostària al seu ensenyament. Durant uns anys van conviure les categories d’auxiliar de conversa i de professorat de tallers de llengua, però el Departament va eliminar la categoria d’auxiliar de conversa entre els cursos 2000/1 i 2001/2. Alguns auxiliars de conversa van continuar fent la mateixa feina com a professorat dels Tallers de llengua, però ara sense contracte i cobrant menys. L’any 2002 unes professores afectades busquen el suport de CCOO. El Departament, immediatament, va comunicar que el curs següent, el 2003-04, aquests tallers de llengua serien impartits per docents de la llista d’interins i substituts amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre docent. Aquest és el tipus de contractació legal. Les 200 persones que llavors estaven treballant van quedar al carrer. No es va tenir cap consideració pel professorat ni per l’experiència docent acumulada. CCOO davant la impossibilitat de negociar una sortida digna per aquest personal, va presentar un conflicte col·lectiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb la pretensió que es reconegués la relació laboral de tot el professorat afectat. El judici es va celebrar el 19 de novembre del 2003. En la seva declaració, Joaquim Arenes i Sampera, responsable del SEDEC i per tant de la contractació d’aquest personal (i Creu de Sant Jordi d’aquell mateix any), va sostenir que la feina realitzada pel professorat dels Tallers de Llengua no era feina docent. Com explicava doncs que exactament la mateixa feina realitzada el curs següent sí que ho fos?. I si no era docència ensenyar llengua als centres d’ensenyament públics, què se suposa que era? Quina mena de consideració mereixien els nens i nenes “immigrants” que l’ensenyament per a ells no era ensenyament ni els seus professors, professors? La sentència se’ns va comunicar el gener del 2004: teníem raó, el Departament havia contractat irregularment a aquestes persones i per tant, els havia d’haver contractat laboralment. La reparació va quedar en herència per al nou Departament d’Educació que de seguida va manifestar la voluntat d’arribar a un acord. El procés de negociació no va ser curt; fins el mes de juliol no vam tenir un principi d’acord oral, que va ser avalat unànimement per una assemblea de les persones afectades. Aquest principi d’acord reconeixia: - pagar les diferències salarials fins arribar al que haurien hagut de cobrar el seu dia si se’ls hagués contractat laboralment. - indemnitzar per acomiadament a les persones que van treballar el darrer curs. - comptabilitzar com a experiència docent de, almenys, una part del temps treballat per tal de, per exemple, tenir punts a les llistes de personal interí i substitut. - cotitzar a la Seguretat Social pel temps comptabilitzat com a mèrit. Inexplicablement i malgrat la insistència de CCOO no rebem cap document fins al febrer, quan ens presenten uns càlculs econòmics inacceptables. El Departament es va comprometre a presentar-nos en pocs dies una altra oferta. A finals d’abril, encara no tenim resposta. Malgrat que aquesta situació la va provocar l'anterior govern, en més d'un any l'actual no ha sigut capaç de complir una sentència per restituir una petita part dels drets d'uns dels treballadors més precaris que ha tingut mai l'administració catalana. Secretaria de Comunicació Federació d'Ensenyament CCOO de Catalunya Per a més informació: http://www.ccooensenyament.net/ |
