|
Anàlisi i valoració del començament de curs 2006-2007 a Catalunya. |
|
| 04/10/06 |
|
CCOO ha fet una amplia consulta entre tots els centres educatius de Catalunya per conèixer la seva situació real a l’inici de curs. CCOO constata que el Departament d’Educació no ha planificat i programat bé les mesures i recursos necessaris per aquest inici de curs. CCOO valora positivament els avenços en plantilles, construccions i projectes educatius fets els darrers anys pel govern de Catalunya, que no es poden veure deslluïts per una gestió ineficaç. CCOO exigeix el compliment dels acords subscrits i el desplegament efectiu de les mesures del Pacte Nacional per l’Educació. Més plantilla que mai i un inici de curs lamentable CCOO ha realitzat una enquesta sobre la situació dels centres públics de Catalunya a l’inici del curs escolar. Hem recollit les dades d’una mostra de més d’un 40 % de centres públics que són prou representatives de les necessitats de la globalitat També hem recollit referències de la privada concertada mitjançant els nostres contactes sindicals propis i les dades són aproximatives. Tot plegat ens permet confirmar les demandes que CCOO fa al Departament d’Educació tant des de l’àmbit laboral com de les polítiques educatives a Catalunya.
a) Un 17 % de centres manifesta que no ha estat nomenat tot el personal el dia de començar el curs. Aquesta és una xifra important, perquè la xifra correcta no pot ser altra que 0%, i ve donada especialment per la falta de diligència del Departament en l’adequació dels nomenaments a l’important creixement de personal que s’havia de produir aquest curs com a conseqüència dels acords signats el curs passat. Les delegacions on hi ha hagut més incidència: 25% Baix Llobregat, 22% Barcelona comarques, 18% Girona. b) Alguns centres privats estan tenint problemes també per cobrir substitucions de personal que s’ha donat de baixa, tant en nivells concertats, com en el 0-3, per exemple. No estem en condicions de poder facilitar xifres.
a) Per contra, només un 4,3% de centres demanen més plantilla de la que se’ls ha concedit. Contrasta fortament amb les dades d’altres cursos quan gairebé un terç dels centres feien demanda de professorat abans inclòs de començar el fenomen de la matrícula viva. b) Tot i això el gruix de les demandes es centren especialment a l’educació infantil i a l’increment per a les ZER en aplicació de la reducció d’horari dels mestres. En menor mesura, la demanda de personal de serveis especials com els TEI, o els AEEs · Dificultats organitzatives en aplicació dels nous recursos: a) Només un 6,3% dels centres està manifestant dificultats per organitzar els recursos, especialment per l’aplicació de la sisena hora. Aquestes demandes destaquen en el Vallès Occidental un 9,1%, i a Barcelona comarques, un 8,6%. b) Tot i això, d’aquest 6% de centres, un 50% atribueix les dificultats a la gestió dels espais del centre que han quedat disminuïts per poder aplicar diversos tipus de flexibilitat en incrementar-se l’horari. Un 25% dels centres que manifesten dificultats, ho fan per la gestió de l’horari del professorat i un 12% per la gestió de grups d’alumnes, especialment per l’adequació dels horaris d’educació infantil i de primària. · Ràtios elevades: a) Encara hi ha un 25,8% de centres públics que tenen alguns cursos per sobre de les ràtios establertes. Aquesta xifra és especialment preocupant a l’inici de curs, perquè amb l’afluència de la matrícula viva s’incrementaran exponencialment. Les delegacions més carregades són: un 45’7% de centres del Vallès Occidental, 45% Baix Llobregat, 28% a Barcelona comarques, 27% a Girona, 21% a Tarragona. b) Tot i la dificultat de saber amb exactitud els grups que superen les ràtios establertes, podem aproximar una forquilla a pública entre 650 i 850 aules que superen les ràtios establertes. D’aquestes destaquem entre 180 i 230 aules d’Educació infantil, entre 390 i 500 aules d’educació primària i entre 65 i 85 aules d’ESO amb més alumnat del que pertocaria. c) Sense poder donar una aproximació de xifres, de les fonts consultades podem afirmar que als centres concertats aquesta situació es dóna amb major magnitud que als centres públics. · Necessitats d’adequació d’espais escolars i infrastructures. a) En aquest apartat hi ha una gran diversitat de necessitats per cobrir: des de les grans ampliacions o noves construccions que estan en projecte o en desenvolupament, fins a les reformes, ampliacions i millores degudes a l’edat, a l’ús dels edificis escolars. La pretensió no és situar quines són aquestes dificultats sinó la magnitud de les demandes que compliquen lògicament la bona marxa dels centres. b) En aquest sentit, hi ha un 33,8% de centres que manifesten dificultats a causa dels dèficits d’infrastructures i d’espais, o de la pervivència amb les adequacions en marxa o pendents. Un 45`7% de centres al Vallès Occidental, un 36 a BCN comarques, un 33,8% a Tarragona, un 33,5% Girona i BCN ciutat. Necessitats a l’ensenyament públic
El Departament d’Educació no ha planificat bé com s’havia de programar aquest inici de curs més complex que els anteriors. No es pot començar un curs amb tant de professorat pendent de nomenar i carregar sobre els professionals l’adequació d’urgència de cada centre. El Departament ha incomplit el seu compromís de maig de preveure tots els recursos necessaris. · No s’havia de començar el 12 de setembre. · S’havien de reforçar els serveis administratius de les delegacions en previsió de causa. · No es pot esperar a tancar al setembre la borsa de treball oberta al juliol. · Les mesures extraordinàries per a les substitucions havien d’estar acordades al juny. · Aquestes mesures s’han d’aplicar amb fluïdesa i flexibilitat garantint per damunt de tot el dret a l’educació. Destaquem l’esforç dels equips directius per adequar l’organització dels centres a la nova realitat horària i cal assegurar el suport immediat a aquells centres que encara han manifestat dificultats: · En els recursos per adequar l’horari d’infantil i de primària. · En l’adequació dels espais necessaris per la flexibilització dels grups. · En les dotacions de professionals per aplicar correctament les mesures acordades el curs passat, especialment a les ZER.
· Cal fer un mapa de necessitats d’adequacions dels espais dels centres docents i establir un calendari prioritzat d’actuacions. · Cal assegurar la implantació de tots els acords signats, inclosos els més recents: secundària i gestió llista d’interins. · Cal incrementar el nombre de contractes anuals per cobrir substitucions i adscriure persones substitutes a un territori.
· Cal assegurar que el límit d’alumnes per aula és el que marca la normativa i no convertir les situacions excepcionals en habituals. · Cal preveure els fluxos migratoris dotant als centres de suficient suport per rebaixar el nombre d’alumnes quan es produeixen situacions de sobrecàrrega a les aules. · Cal començar a situar la negociació de la rebaixa global del nombre d’alumnes per aula. Perspectives del curs 2006/2007 Menys política d’aparador. Aquest curs s’ha iniciat en plena campanya política, correm el risc de promeses electorals de política d’aparador i de poca concreció en les realitats educatives del país. Tanmateix hem de valorar els esforços en polítiques educatives fetes els darrers anys pel govern de Catalunya. Partíem d’una situació de poca inversió en educació i de desequilibri entre l’escola pública i la concertada. S’ha incrementat considerablement el pressupost per educació, hi ha més plantilla, més construccions i més projectes que mai que no es poden veure deslluïts per una gestió ineficaç que és el que ha passat a l’inici d’aquest curs. Encara hi ha moltes coses en joc, molt per fer. Reclamen compromisos concrets, planificació i gestió eficaç. Tenim dos bons instruments: - El Pacte Nacional per l’Educació - L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Ambdós acords amb les corresponents memòries econòmiques per implementar les mesures compromeses. Tenim també el compromís en el PNE de l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació que ha de regular el marc per donar resposta a totes les necessitats de l’educació a la Catalunya del segle XXI. Cal una decidida voluntat política per: - Arribar com a mínim al 6% PIB en inversió educativa. - Potenciar totes les mesures del PNE pel Servei Públic Educatiu. - Millorar les condicions per treballar millor. · Cal establir un marc de negociació per a la Formació Professional. · Cal iniciar la negociació d’un nou Acord de Plantilles. · Cal acordar un paquet de mesures ordinàries i extraordinàries per a l’atenció a la diversitat. · Cal avançar en la homologació de les condicions laborals dels professionals de l’ensenyament privat. - Atendre les necessitats de cada col·lectiu
o Dotació del personal compromès i ampliació de plantilles en funció de les necessitats o Reconeixement de les seves funcions i millora de les condicions laborals.
Secretaria de Premsa de la Federació d’Ensenyament. de CCOO de Catalunya Barcelona, 4 d’octubre de 2006
|
