Uns 6.000 menors viuen en situació de risc a Barcelona, segons la Síndica de Greuges.

04/12/06

 

EFE  -  BARCELONA  -  El Periódico

La Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla, ha exigit a les administracions públiques que destinin més recursos i professionals a l'atenció dels prop de 6.000 menors que, segons estima, viuen a Barcelona en una "greu" situació de risc o vulnerabilitat.

Malla ha presentat l'informe Els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los, document que ha elaborat a partir de les queixes rebudes a la seva institució sobre aquest problema, que encara que afecta un nombre reduït de nens posa en evidència que el sistema de protecció de menors "no funciona".

Centenars de petits immigrants

L'informe indica que a la capital catalana hi ha més de 2.000 nens que viuen amb famílies perceptores de la renda mínima d'inserció, i, per tant, les seves condicions econòmiques i socials "són d'una gran precarietat".

De la mateixa manera, més de 2.900 menors són atesos pels equips d'atenció a la infància i l'adolescència de l'Ajuntament de Barcelona per trobar-se en una situació d'"alt risc social", i centenars de menors immigrants malviuen sols a la ciutat, moltes vegades sense estar ni tan sols sota la tutela de la Generalitat.

Més del 2% dels menors

Segons aquestes dades, el nombre de menors en situació de vulnerabilitat o risc social a la ciutat de Barcelona estaria, doncs, al voltant dels 6.000, xifra que representaria entre un 2% i un 3% d'aquesta franja de població, que conformen uns 230.000 menors.

Es tracta, ha assenyalat Malla, de nens maltractats, que viuen en vivendes en males condicions i que són utilitzats pels seus progenitors per demanar caritat, així com d'adolescents rebels sense suport familiar i de menors immigrants no acompanyats, resultat de la falta de polítiques preventives i educatives impulsades des de les administracions autonòmica i local.

Més educadors socials

Per millorar l'atenció que es dispensa a la infància, Malla proposa incrementar considerablement el nombre d'educadors socials que treballen en l'atenció social primària, ja que l'actual ràtio de dos treballadors socials i un educador per cada 15.000 habitants és "molt insuficient" per fer el treball de prevenció i d'intervenció continuada que seria necessari portar a terme.

Malla ha recordat que "només el 40% dels casos de desemparament assumits per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat han estat detectats pels serveis d'atenció primària" de Barcelona, que assisteixen cada any uns 4.000 menors.