DECRET

179/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, el Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria i el Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria.

El Reial decret 3473/2000, de 29 de desembre, que té caràcter bàsic, ha modificat el Reial decret 1007/1991, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria. Les modificacions afecten els horaris mínims i els aspectes bàsics del currículum dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

El Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l’ordenació curricular de l’educació secundària obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn ha introduït a Catalunya els nous horaris de les àrees de l’educació secundària obligatòria que satisfan les exigències dels mínims estatals. Això no obstant, la possibilitat d’augmentar l’horari total de l’educació secundària obligatòria permet ampliar l’assignació horària de l’àrea de ciències de la naturalesa i de l’àrea de ciències socials.

A més dels canvis esmentats, cal adequar el currículum de l’educació secundària obligatòria als nous mínims establerts.

Es modifica el currículum comú de les àrees de l’etapa regulat pel Decret 96/1992, 28 d’abril. Les modificacions en la part comuna del currículum comporten la necessitat d’ajustar alguns apartats del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria. Les modificacions que introdueix aquest Decret s’han elaborat tenint en compte tant el conjunt de les finalitats de l’etapa, definides a la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu, com les característiques del seu desplegament a Catalunya.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

Decreto:

Article 1

Es modifica l’article 11 del Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, que queda redactat en els termes que s’estableixen a continuació:

"Article 11

"El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:

"a) Primer cicle.

"Crèdits comuns:

"Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

"Llengües estrangeres: 6 crèdits.

"Ciències de la naturalesa: 6 crèdits.

"Ciències socials: 6 crèdits.

"Educació física: 4 crèdits.

"Tecnologia: 4 crèdits.

"Educació visual i plàstica: 2 crèdits.

"Música: 2 crèdits.

"Matemàtiques: 6 crèdits.

"Religió/activitats d’estudi alternatives (1r curs): 2 crèdits.

"Tutoria: 2 crèdits.

"Crèdits de síntesi: 2 crèdits.

"Crèdits variables: 6 crèdits.

"En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 1 crèdit de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi hagi optat, i crèdits de segona llengua estrangera. Les activitats d’estudi alternatives a aquest crèdit de religió consistiran en el conjunt de l’oferta de crèdits variables d’aprofundiment o d’ampliació del centre.

"No s’inclourà en l’avaluació final del cicle un apartat corresponent a cap de les activitats d’estudi alternatives.

"b) segon cicle.

"Crèdits comuns:

"Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

"Llengües estrangeres: 6 crèdits.

"Ciències de la naturalesa: 6 crèdits.

"Ciències socials: 6 crèdits.

"Educació física: 4 crèdits.

"Tecnologia: 4 crèdits.

"Educació visual i plàstica: 2 crèdits.

"Música: 2 crèdits.

"Matemàtiques: 6 crèdits.

"Tutoria: 2 crèdits.

"Crèdits de síntesi: 2 crèdits.

"Crèdits variables: 10 crèdits.

"Un dels 6 crèdits de ciències socials tindrà continguts d’ètica.

"En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica. Les activitats d’estudi alternatives a aquests crèdits de religió consistiran en el conjunt de l’oferta de crèdits variables d’aprofundiment o d’ampliació del centre.

"No s’inclourà en l’avaluació final del cicle un apartat corresponent a cap de les activitats d’estudi alternatives.

"El Departament d’Ensenyament i el Consell General d’Era Val d’Aran acordaran el nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general."

Article 2

Es modifica l’annex del Decret 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, que passa a tenir la redacció que consta a l’annex d’aquest Decret.

Article 3

Es modifiquen als apartats 1 i 3 de l’article 6 del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria, que queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació, i se suprimeix l’apartat 2 de l’article 6 del mateix Decret.

"6.1  L’alumnat cursarà 6 crèdits variables al llarg del primer cicle i 10 crèdits variables al llarg del segon cicle."

"6.3  A l’annex 1 es determinen els crèdits variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica."

Article 4

Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 9 del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels crèdits variables de l’educació secundària obligatòria.

Article 5

La disposició addicional primera del Decret 75/1996, de 5 de març, queda redactada de la forma següent:

"—1  D’acord amb el que regulen la disposició addicional tercera del Reial decret 756/1992, de 26 de juny, la disposició addicional primera del Reial decret 1254/1997, de 24 de juliol, i l’Ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de 2 de gener de 2001, a l’alumnat que cursi simultàniament l’etapa d’educació secundària obligatòria i els ensenyaments de règim especial de grau mitjà de música se li aplicarà, amb la sol·licitud prèvia, les convalidacions dels crèdits comuns de música, i a l’alumnat que cursi simultàniament els ensenyaments de règim especial de grau mitjà de dansa, se li aplicarà, amb la sol·licitud prèvia, les convalidacions dels crèdits comuns de música i d’educació física.

"Pel que fa als crèdits variables, es convalidaran, amb la sol·licitud prèvia, tots els crèdits variables del curs de l’educació secundària obligatòria en què estigui matriculat l’alumnat que cursi simultàniament un curs del primer o del segon cicle del grau mitjà dels ensenyaments de música o de dansa."

Disposicions transitòries

—1  El calendari d’aplicació del nou currículum que estableix aquest Decret és el següent:

Primer i tercer curs, any acadèmic 2002-2003.

Segon i quart curs, any acadèmic 2003-2004.

—2  La modificació de la disposició addicional primera del Decret 75/1996, de 5 de març, pel que fa a la convalidació dels crèdits variables s’aplicarà a partir del curs 2002-2003.

Barcelona, 25 de juny de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Carme-Laura Gil i Miró

Consellera d’Ensenyament

Annex

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Introducció

La finalitat bàsica de l’àrea de llengua catalana i castellana i literatura a l’educació secundària obligatòria és la que afirma que, en acabar l’etapa, els nois i les noies han de ser capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.

Ara bé, a partir d’aquesta finalitat inexcusable, cal adequar l’activitat didàctica, i, si cal, els continguts i els objectius a les situacions concretes en què es trobi l’alumnat en relació amb cadascuna de les dues llengües, intensificant els mitjans d’aprenentatge de la llengua menys afavorida o menys coneguda.

Pel que a fa a l’aprenentatge de la llengua, hom proposa de desenvolupar en els nois i les noies un seguit d’habilitats lingüístiques, relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió de missatges orals i la redacció de textos escrits. Cal fer notar, però, que el professorat de llengua i literatura no s’ha de considerar l’únic responsable del desenvolupament de les anteriors habilitats. Són tots els professors i les professores de l’etapa que han de contribuir a millorar les capacitats esmentades. Des de l’àrea de llengua catalana i castellana i literatura, el que cal és plantejar l’absoluta necessitat d’una estreta coordinació de tots els professors i professores que intervenen en un grup d’alumnes, per tal d’aconseguir millorar les seves habilitats lingüístiques i d’aprenentatge.

Un altre aspecte que neix de la perspectiva pedagògica és la col·laboració entre professors de llengua catalana i de llengua castellana. La necessitat d’evitar repeticions, de confluir i posar-se d’acord en una terminologia comuna, d’afavorir, mitjançant un plantejament d’activitats complementàries o de paral·leles, l’eficàcia i la transferència d’aprenentatges d’una matèria a una altra porta a un plantejament que rendibilitzi els aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües. Ara bé, l’estudi de l’àrea ha de ser vist com un tot globalitzador, que troba especialment sentit en la comprensió i l’expressió orals i escrites.

El que hom aprèn a l’àrea de llengua i literatura afecta no solament el coneixement del fet lingüístic i literari, sinó, d’una part, la manera com s’aprèn en altres àrees del currículum escolar, i d’una altra, les seves possibilitats de desenvolupament com a ciutadà en el futur: la seva capacitat d’intervenció en la vida social, de relacionar-se amb els altres, d’expressar el propi pensament, etc. En una societat democràtica, l’educació de les habilitats lingüístiques dels ciutadans és essencial i adquireix una importància cabdal per al seu mateix funcionament.

Els continguts de l’àrea estan organitzats en diverses seccions: conceptuals, procedimentals i actitudinals, la qual cosa no suposa treballar-los de forma separada, ja que el com i el perquè l’alumnat aprèn no és indiferent respecte a allò que s’aprèn. Així doncs, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge amb els alumnes han de presentar un caràcter integrat, i han de ser desenvolupades a partir d’una sèrie de tasques significatives i útils per a aquells que les duen a terme. Alhora, els continguts esmentats (conceptuals, procedimentals i actitudinals) s’agrupen, explícitament, en quatre apartats: ús de la llengua (llengua oral i escrita; i recursos comunicatius), literatura, llengua i societat i estudi sistemàtic de la llengua.

Pel que fa l’ús de la llengua, es fa especial èmfasi en l’enfocament comunicatiu, i s’insisteix en els continguts relacionats amb els mitjans de comunicació i en la potenciació de la competència comunicativa: el comportament no verbal, l’ús de les rutines apropiades per al desplegament de la vida social. De la llengua escrita, cal destacar la tipologia textual: hom pretén fer veure que la llengua no solament produeix una única classe de textos, sinó que l’alumne/a està envoltat/ada d’un conjunt de missatges que, segons la intencionalitat comunicativa, poden ser classificats en una tipologia que s’ha revelat prou útil a l’ensenyament: textos narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius, predictius, conversacionals i retòrics o literaris.

La presència assídua de la literatura al currículum escolar és altament recomanable a fi que l’alumnat aprengui un model de llengua ric en possibilitats expressives, a més d’educar el gust i d’adquirir determinats coneixements i aprenentatges sobre la vida (sentiments, vida interior, punts de vista diferenciats, etc.), útil especialment en l’adolescència. Hom podrà trobar en aquest apartat tot el conjunt de coneixements necessaris per encarar-se amb un text literari (poema, narració o text teatral) d’acord amb les possibilitats de la generalitat dels alumnes. Ara, l’important és formar lectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, assaborir-les resumir-les i fer-ne un comentari.

L’ensenyament de la literatura té dos enfocaments diferenciats, coincidint amb els dos cicles de l’etapa. En el primer cicle, es pretén habituar l’alumnat a "llegir", analitzar i valorar el text literari per si mateix, abans de poder enfocar una visió històrica, cronològica, de la literatura, la qual s’aborda en el segon cicle, en què l’alumnat pot haver assolit un grau adequat de maduresa intel·lectual. És en aquest moment que s’escau l’estudi cronològic dels diversos moviments literaris, així com dels autors i les obres més destacades tant de la literatura catalana com de la castellana. Cal tenir present que, d’aquesta manera, quan s’encaminin cap a noves opcions, siguin laborals o acadèmiques, tots hauran assolit una base cultural indispensable en aquesta matèria.

L’apartat de llengua i societat sembla imprescindible perquè els alumnes d’avui puguin situar-se en una societat que té la llengua com una de les institucions socials bàsiques. Per això es proposa que els nois i les noies hi treballin els aspectes següents:

a) Situació de la llengua dintre d’una història i uns contactes humans, cosa que els permetrà descobrir les mútues relacions i les causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials, etc.) que contribueixen a la formació, expansió, transformació, minorització i substitució de les llengües.

b) L’espectre lingüístic de Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques de les dues llengües més usades a Catalunya.

c) Les normes legals que en regulen la convivència.

d) Les varietats de la llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que representa aquesta pluralitat. Aquests aspectes s’hauran de centrar principalment en la comprensió dels diversos parlars, evitant excessives teoritzacions, mitjançant diverses activitats pràctiques. Al mateix temps, cal que no s’ignori la presència de minories lingüístiques i culturals també presents a la societat catalana d’avui, i que s’actuï en conseqüència des de la institució escolar.

Cal fer una consideració especial referent a l’anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelen un ús del llenguatge tenyit de prejudicis: sexistes, socials o de classe i territorials. És tasca de l’àrea de llengua i literatura, però no únicament d’aquesta àrea, fer notar aquests aspectes i donar als alumnes els elements necessaris per tal d’analitzar-los i evitar-los. I, en canvi, potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge, com un valor estimable, que cal respectar, protegir i desenvolupar. És especialment en aquesta àrea on els alumnes han de prendre consciència que un idioma no és solament un codi indiferent i intercanviable per passar informació, sinó un vehicle de pensament, una exteriorització de la pròpia personalitat i una manifestació de tradició i de cultura. I que cada llengua, a més, aporta elements específics a la classificació, anàlisi i interpretació de les coses, del món sensible i mental.

Pel que fa a l’estudi de la llengua i la seva reflexió sobre el codi, el seu contingut específic pot ajudar l’alumnat a formalitzar el pensament. Ara bé, aquests objectius no han de ser ni l’únic ni el principal element mesurador per avaluar els aprenentatges. Per tot això, cal privilegiar l’activitat pràctica, de domini de les habilitats lingüístiques bàsiques i proposar als alumnes textos i activitats de tipologia diversa, que els obliguin a posar en joc estratègies cognoscitives variades.

Pel que fa al lèxic, és també recomanable de posar en relació els continguts de procediments amb els de conceptes: la consulta al diccionari i el comentari lèxic d’un text han d’anar paral·lels al treball conceptual que aclareixi les relacions entre les paraules, alhora que va creixent l’exigència d’un ús lèxic precís i rigorós. El professorat de llengua hi ha d’actuar en conseqüència, conjuntament amb la resta de l’equip docent.

És tasca de l’àrea de llengua i literatura potenciar una sèrie de valors i d’actituds íntimament lligades amb l’entorn lingüístic de l’alumnat. Entre aquestes destaca la conscienciació dels joves estudiants sobre la importància de la llengua no solament per a transmetre informació, sinó també per a d’altres múltiples funcions: integració social, vehicle de pensament, exteriorització de la pròpia personalitat, manifestació de tradició i cultura, classificació, anàlisi i interpretació de l’univers sensible i mental.

D’altra banda, es treballa amb un alumnat immers en el progrés accelerat de les noves tecnologies i, per tant, cal ensenyar la llengua amb les metodologies més adients i complementàries, de tal manera que l’ús que se’n faci en l’aprenentatge sigui prou àgil i adaptable al món canviant en què viu l’alumnat del segle XXI.

Sobre la distribució de la matèria, mentre que els continguts conceptuals es presenten seqüenciats curs per curs, els objectius terminals (globalitzant aspectes de procediments, de conceptes i de valors) estan agrupats per cicles, i els continguts procedimentals i actitudinals s’engloben en una llista única per a tota l’etapa, com els objectius generals. Són els objectius terminals que han d’inspirar la programació d’aula feta per cada departament o per cada professor/a. Convé tenir en compte, però, que els diferents objectius terminals de cada curs són acumulatius. És a dir, en cas de no ser assolits en un curs determinat, cal que ho siguin en el/s següent/s.

A fi d’evitar les repeticions innecessàries en la introducció de continguts comuns de totes dues llengües, en els diversos apartats de conceptes de cada curs s’indiquen de manera orientativa els aprenentatges que es poden realitzar des de cada una de les dues llengües (català i castellà). Això comporta que els aprenentatges de continguts que l’alumnat fa des d’una de les llengües (català o castellà) s’han d’aplicar de forma pràctica en l’altra llengua. En alguns casos, la introducció de continguts es fa des de totes dues llengües, atesa la idiosincràsia de certs continguts.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat.

2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal.

3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i transmetre informació.

4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.

5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament.

7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües.

8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves obres.

9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius.

10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia, i de relació amb altres pobles.

11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l’Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.

Continguts

Procediments

1. Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne.

1.1 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: conversa, descripció i narració.

1.2 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: exposició, argumentació, instrucció, predicció.

1.3 Pràctica de convencions de relació social: presentacions i comiats; agraïments i disculpes; felicitacions, salutacions i condols.

1.4 Pràctica de recursos comunicatius estereotipats.

1.5 Pràctica de funcions comunicatives d’expressió d’actituds emocionals.

1.6 Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural, anunci, revista.

1.7 Pràctica de funcions comunicatives verbals i no verbals.

2. Recollida d’informació i consulta.

2.1 Recerca d’informació en suports tradicionals (biblioteques, fitxes) i d’altra índole (CD-ROM, Internet, televisió i vídeo).

2.2. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en suports tradicionals i electrònics.

2.3 Ús de diccionaris de traducció o vocabularis (bilingües o plurilingües) que comparin les diverses llengües d’aprenentatge.

2.4 Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars.

2.5 Ús de les imatges i dels sons com a font d’informació.

3. Manipulació de la informació.

3.1 Tècniques d’ampliació (anàlisi) i de reducció (síntesi) de textos.

3.2 Tractament informàtic i audiovisual de textos.

3.3 Resum de missatges orals i de textos escrits.

3.4 Elaboració d’esquemes.

3.5 Ús del corrector ortogràfic de textos.

3.6 Repàs i correcció de textos escrits.

3.7 Tècniques de reescriptura i transformació de textos escrits.

3.8 Anàlisi i comentari de textos no literaris.

3.9 Planificació i realització de treballs interdisciplinaris amb aplicació de les tècniques i els continguts apresos.

4. Literatura.

4.1 Lectura expressiva de textos en prosa i en vers.

4.2 Memorització de textos breus i recitació de poemes.

4.3 Dramatització de textos teatrals breus singulars, duals o plurals.

4.4 Lectura i comentari de textos literaris i de relats cinematogràfics.

4.5 Lectura comprensiva d’obres literàries.

4.6 Recensió de lectures.

4.7 Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari.

4.8 Producció de textos breus amb intenció literària, si cal, a partir de models.

5. Llengua i societat.

5.1 Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb la llengua.

5.2 Treball de camp sobre aspectes socials de la llengua.

5.3 Ús dels mitjans de comunicació social per rebre informació sociolingüística i, si s’escau, per oferir-ne.

6. Estudi de la llengua.

6.1 Inducció de regles ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques.

6.2 Anàlisi gramatical.

6.3 Anàlisi esquemàtica de l’oració simple i composta.

6.4 Relació entre puntuació i sintaxi en un text.

6.5 Reconeixement de l’estructura d’un mot (lexema, morfema) i ús de la derivació, composició i habilitació.

6.6 Reconeixement i ús dels diversos significats d’un mot (polisèmia i homonímia).

6.7 Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats semblants en un context determinat (sinonímia).

6.8 Reconeixement i ús de les relacions d’antonímia entre mots d’ús corrent.

6.9 Pràctica de vocabulari temàtic.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Llengua oral i codi escrit.

1.1 Llengua i comunicació. Elements de la comunicació.

1.2 Tipologia textual. Conversa, narració, descripció.

1.3 Tipologia textual. Exposició, argumentació, instrucció, predicció.

1.4 Textos formals: carta, currículum, sol·licitud, correu electrònic.

1.5 Propietats del text.

2. Funcions de llenguatge.

3. Funcions comunicatives verbals i no verbals i relacions socials.

4. Funcions comunicatives bàsicament orals: expressió d’actituds emocionals.

5. Recursos comunicatius escrits: presentació formal de treballs escrits.

6. Recursos comunicatius estereotipats.

7. Mitjans de comunicació audiovisuals i escrits: ràdio, televisió i premsa.

IIa. Literatura

1. El registre literari.

2. Concepte de gènere literari.

3. El teatre.

4. La narrativa.

5. La lírica.

IIb. Història de la literatura

Literatura catalana

1. La literatura medieval.

2. La literatura als segles XVI, XVII i XVIII. Renaixement, barroc i Il·lustració.

3. La literatura al segle xix. Romanticisme. Renaixença. Realisme i naturalisme.

4. El segle XX.

5. El modernisme.

6. El noucentisme.

7. Les avantguardes.

8. La literatura fins als anys quaranta.

9. La literatura de postguerra.

10. La literatura contemporània.

Literatura castellana

1. La literatura medieval.

2. El Siglo de Oro.

3. El segle XVIII.

4. La literatura romàntica.

5. La narrativa realista.

6. El modernisme.

7. La generació del 98.

8. La generació del 27.

9. La literatura contemporània.

III. Llengua i societat

1. La diversitat lingüística del món actual. Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques.

2. Origen i evolució de les llengües catalana i castellana.

3. Fenòmens de contacte de llengües: bilingüisme, plurilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic; minorització, substitució; planificació lingüística, normalització. La normativització.

4. La variació lingüística: geogràfica, social i estilística. Llengua estàndard.

5. La situació sociolingüística a Catalunya.

6. Llengües a l’Estat espanyol i normativa legal.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.1 So i grafia.

1.2 La síl·laba.

1.3 Les vocals.

1.4 L’accentuació gràfica.

1.5 Les consonants.

1.6 Apòstrof, contracció, guionet.

1.7 Les abreviacions.

2. Gramàtica.

2.1 Categories gramaticals: substantiu, adjectiu, determinant, verb, pronom, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

2.2 Modalitats oracionals. La puntuació.

2.3 Estructura de l’oració simple. Sintagma nominal i sintagma verbal. Complements del nom i complements del verb.

2.4 L’oració composta: juxtaposició i coordinació.

2.5 L’oració composta: subordinació.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot: lexema i morfema.

3.2 Sentit propi i sentit figurat. Significat contextual.

3.3 Relacions entre paraules per la forma i pel significat.

3.4 Formació de paraules.

3.5 Vocabulari temàtic.

Valors, normes i actituds

1. Relacionats amb la comunicació.

1.1 Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual.

1.2 Participació i iniciativa en activitats orals.

1.3 Respecte per les opinions d’altri.

1.4 Atenció a la genuïnitat de l’expressió oral.

1.5 Interès per l’expressió escrita personal.

1.6 Hàbit de lectura de la premsa escrita.

2. Relacionats amb la literatura.

2.1 Interès per la lectura.

2.2 Sensibilització per la literatura.

2.3 Hàbit de lectura de textos adequats a l’edat.

2.4 Actitud crítica raonada.

3. Relacionats amb la societat.

3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística.

3.2 Respecte per als usuaris de diversos parlars.

3.3 Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya.

3.4 Sensibilització crítica envers els prejudicis lingüístics.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.

4.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.

4.2 Interès per conèixer la llengua com a sistema.

4.3 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.

4.4 Adequació del registre al context.

Primer cicle

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Llengua oral i codi escrit.

1.1 Llengua i comunicació. Elements.

1.2 Tipologia textual: conversa, narració, descripció.

3. Funcions comunicatives verbals i no verbals. Relacions socials.

3.1 Comunicació gestual i mitjançant altres codis.

3.2 Presentacions.

3.3 Salutacions i comiats.

3.4 Agraïments i disculpes.

3.5 Felicitacions i condols.

5. Recursos comunicatius escrits: presentació formal de treballs escrits.

5.1 Distribució del text en l’espai.

5.2 Lletra manuscrita i cal·ligrafia.

5.3 Les normes de presentació d’escrits.

(Llengua catalana, ítems 1, 3. Llengua castellana, ítem 5).

II. Literatura

1. El registre literari. El text retòric. Recursos més importants.

2. Concepte de gènere literari.

3. El teatre: característiques i formes (tragèdia, comèdia i drama).

(Llengua catalana, ítems 1, 2. Llengua castellana, ítem 3).

III. Llengua i societat

1. La diversitat lingüística del món actual. Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques.

4. La variació lingüística. La variació geogràfica.

(Llengua catalana, ítems 1, 4. Llengua castellana, ítem 4).

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.1 Correspondència sons-grafies.

1.2 Concepte de síl·laba. Diftongs, hiats.

1.3 Sons vocàlics tònics i àtons.

1.4 Accentuació gràfica. Dièresi.

2. Gramàtica.

2.1 Categories gramaticals: substantiu, adjectiu, determinant i verb.

2.2 Modalitats oracionals. La puntuació.

2.3 Estructura de l’oració simple. La concordança.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot: lexema i morfema.

3.2 Sentit propi i sentit figurat. Significat contextual.

3.5 Vocabulari temàtic: l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals.

(Llengua catalana, ítems 1, 3. Llengua castellana, ítems 1, 2, 3.5.).

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua.

1. Llengua oral i codi escrit.

1.3 Tipologia textual: exposició, argumentació, instrucció, predicció.

2. Funcions del llenguatge.

6. Recursos comunicatius estereotipats.

6.1 Onomatopeies i interjeccions.

6.2 Locucions, modismes, frases fetes i refranys.

6.3 Comparacions lexicalitzades.

(Llengua catalana, ítems 1, 2, 6. Llengua castellana, ítem 6).

II. Literatura

4. La narrativa.

4.1 De tradició oral: rondalla i llegenda.

4.2 Escrita: conte i novel·la.

5. La lírica: estructura formal (vers, estrofa, mètrica, rima).

(Llengua catalana, ítems 4, 5. Llengua castellana, ítem 5).

III. Llengua i societat

2. Origen i evolució de les llengües catalana i castellana.

4. La variació lingüística. La variació social i estilística.

(Llengua catalana, ítems 2, 4. Llengua castellana, ítem 2).

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.5 Sons consonàntics.

1.6 Apòstrof, contracció, guionet.

2. Gramàtica.

2.1 Categories gramaticals: pronom, adverbi, preposició, conjunció i interjecció.

2.3 Oració simple. Sintagma nominal i sintagma verbal. Complements del nom i complements del verb.

3. Lèxic.

3.3 Relacions entre paraules per la forma i pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia.

3.5 Vocabulari temàtic: la família, l’univers, la terra, mesura del temps; música i espectacles.

(Llengua catalana, ítems 1, 3. Llengua castellana, ítem 1, 2, 3.5).

Objectius terminals

1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbals que els acompanyen.

2. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les característiques i els elements bàsics que les defineixen, en tant que productes de comunicació.

3. Llegir, resumir i comentar, oralment i per escrit, missatges orals formals, explicitant-ne les informacions i les idees essencials, i la intenció de l’emissor.

4. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees del currículum.

5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’entorn escolar d’acord amb les convencions socials d’aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l’opinió personal raonadament i modificar-la quan escaigui.

6. Produir missatges orals, espontàniament o amb preparació prèvia, amb ordre, coherència i claredat acceptables en l’expressió lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si escau, pautes facilitades pel professorat.

7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o rutines de salutació i comiat, d’agraïment, de disculpa, de felicitació i condol.

8. Produir textos escrits, amb preparació prèvia, dels tipus següents: conversa, descripció i narració.

9. Produir textos descriptius, argumentatius, instructius i predictius, d’acord amb l’estructura textual corresponent.

10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adients, el suport informàtic, les normes gramaticals apreses, de manera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropiada a l’edat.

11. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d’ús corrent, fent-les servir en els missatges orals i escrits propis, quan escaigui.

12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i electrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i altres de necessaris, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d’un article i interpretant-ne les abreviatures.

13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d’imatges o d’un guió previ, tot seguint alguna mena d’ordenació que pugui ser reconeguda per altri, d’acord amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges.

14. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són a la base del nostre món cultural.

15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari i percebre els elements que el diferencien dels altres registres.

16. Llegir i identificar textos de diversos gèneres literaris fent-ne referència a les principals característiques que permeten classificar-los, i comentar-los.

17. Llegir significativament, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, i comentar-les.

18. Distingir l’estructura (lexema i morfema) i el significat general d’un mot, el sentit figurat i el significat contextual.

19. Usar el vocabulari temàtic específic del cicle.

20. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística del món actual, amb especial atenció a les llengües de l’Estat espanyol i d’Europa.

21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s’hi reflecteix.

22. Demostrar coneixement dels aspectes bàsics de la història social de la llengua catalana i castellana.

23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.

24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context.

25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context.

26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories gramaticals mitjançant l’anàlisi.

27. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple.

Segon cicle

Tercer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

4. Funcions comunicatives bàsicament orals.

4.1 Expressió d’actituds emocionals (satisfacció-insatisfacció; interès; intenció).

7. Mitjans de comunicació audiovisuals i escrits: ràdio, televisió i premsa.

7.1 La ràdio: espais i gèneres.

7.2 La televisió: espais i gèneres.

7.3 Els gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu: notícia, crònica i reportatge.

7.4 Els gèneres periodístics de caire argumental: carta al director, editorial i article d’opinió.

7.5 El text periodístic dialogat: l’entrevista.

(Llengua catalana, ítems 4, 7.3, 7.4, 7.5. Llengua castellana, ítems 4, 7.1, 7.2).

II. Història de la literatura

Literatura catalana

1. La literatura medieval: característiques generals.

1.1 Ramon Llull i l’origen de la llengua literària.

1.2 Les cròniques i la prosa medieval.

1.3 L’Humanisme.

1.4 El segle d’or: Ausiàs March, Joanot Martorell (Tirant lo Blanc).

2. La literatura als segles xvi, xvii i xviii: Renaixement, barroc i Il·lustració.

3. La literatura al segle xix.

3.1 El Romanticisme. Característiques generals.

3.2 La Renaixença. Els Jocs Florals. Jacint Verdaguer. Àngel Guimerà.

3.3 El realisme i el naturalisme: característiques generals. Narcís Oller.

Literatura castellana

1. La literatura medieval.

1.1 La lírica.

1.2 L’èpica: el Cantar de Mio Cid.

1.3 La prosa: El conde Lucanor.

2. El Siglo de Oro: característiques generals.

2.1 La lírica: Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.

2.2 La prosa: Lazarillo de Tormes. Miguel de Cervantes (Don Quijote de la Mancha).

2.3 El teatre: Lope de Vega i Calderón de la Barca.

3. El segle xviii: Característiques generals. El teatre i la prosa.

III. Llengua i societat

3 .Fenòmens de contacte de llengües.

3.1 Bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic: minorització, substitució; planificació lingüística: normalització. La normativització: l’Institut d’Estudis Catalans, la Real Academia española.

(Ambdues llengües)

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia. Problemes d’accentuació i de grafies vocàliques i consonàntiques.

2. Gramàtica.

2.1 Categories gramaticals.

2.4 L’oració composta: juxtaposició i coordinació.

3. Lèxic.

3.4 Formació del paraules: derivació, composició, habilitació.

3.5 Vocabulari temàtic: el cos humà, actituds i sentiments; les plantes; fenòmens atmosfèrics, accidents geogràfics; nucli de població.

(Llengua catalana, ítems 1, 2, 3.5. Llengua castellana, ítems 1, 3).

Quart curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Llengua oral i codi escrit.

1.2 Tipologia textual: conversa, narració, descripció (II).

1.3 Tipologia textual: exposició, argumentació (II).

1.4 Textos formals: currículum, sol·licitud, carta, correu electrònic.

1.5 Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre; correcció gramatical.

4. Funcions comunicatives bàsicament orals.

4.2 Expressió d’actituds morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).

(Llengua catalana, ítems 1, 4. Llengua castellana, ítem 4).

II. Història de la literatura

Literatura catalana

4. El segle XX: característiques generals.

5. El modernisme. Joan Maragall i l’escola mallorquina. Víctor Català. Santiago Rusiñol.

6. El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep Carner.

7. Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.

8. La literatura fins als anys quaranta.

Poesia: Carles Riba.

Teatre: J. M. de Sagarra.

9. La literatura de postguerra.

Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders.

Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu.

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

10. La literatura contemporània: la narrativa, la poesia, el teatre.

Literatura castellana

4. La literatura romàntica: José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.

5. La narrativa realista: Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas, "Clarín".

6. El modernisme: Rubén Darío.

7. La generació del 98: Miguel de Unamuno, Antonio Machado, Pío Baroja i José Martínez Ruiz, "Azorín".

8. Juan Ramón Jiménez i la generació del 27.

9. La literatura contemporània: la poesia, la narrativa, el teatre.

III. Llengua i societat

5. La situació sociolingüística a Catalunya.

6. Llengües de l’Estat espanyol i normativa legal.

(Llengua catalana, ítem 5. Llengua castellana, ítem 6).

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.7 Abreviacions.

2. Gramàtica.

2.3 Funcions sintàctiques.

2.5 L’oració composta: subordinació.

3. Lèxic.

3.3 Relacions pel significat: sinonímia, antonímia, polisèmia i homonímia.

3.4 Formació de paraules: mots populars, cultismes, préstecs o manlleus, neologismes.

3.5 Vocabulari temàtic: esports; vehicles; oficis; empresa, comerç i administració.

(Llengua catalana, ítems 1, 2, 3.5. Llengua castellana, ítem 1, 3).

Objectius terminals

28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social.

29. Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament vinculades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta.

30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (satisfacció-insatisfacció, interès, intenció) i morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).

31. Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) i dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i d’altres d’abast més general.

32. Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per tal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua.

33. Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia).

34. Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de textos, i correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició.

35. Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees.

36. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d’acord amb les regles ortològiques.

37. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l’edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions quan escaigui.

38. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.

39. Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb les manifestacions literàries en d’altres llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural.

40. Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia.

41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat.

42. Comentar textos poètics i en prosa, atenent els aspectes formals i de contingut, l’autor/a i l’època, i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada.

43. Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els quals han estat produïdes.

44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l’autor/a i a l’època de producció, als elements literaris i humans, procedents de fonts diverses -explicacions del professorat i consulta bibliogràfica- de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada.

45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol.

46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics.

47. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.

48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació.

49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament.

50. Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició.

51. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currículum.

52. Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics.

53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’adequació al registre.

54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un paràgraf, d’una oració o d’una paraula.

55. Reconèixer el registre de llengua d’un text a partir dels recursos (lèxics o d’altra índole) emprats.

56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliqui les habilitats lingüístiques practicades durant el curs.

Llengües estrangeres

Introducció

El Consell d’Europa estableix un marc europeu comú de referència per a l’ensenyament de les llengües, en el qual proclama la necessitat que els aprenents desenvolupin competències suficients per tal de relacionar-se amb persones de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca, la cooperació, i eliminar els prejudicis i la discriminació. Adquirir la capacitat de comunicar en una llengua estrangera és una primera raó que justifica la presència de les llengües estrangeres en el currículum de l’escolaritat obligatòria.

Però a aquesta raó social se n’hi afegeixen altres d’educatives; l’aprenentatge de les llengües estrangeres contribueix al desenvolupament personal de l’alumnat en els aspectes psicològic, afectiu, intel·lectual i social. Però, de manera molt específica, fomenta l’acceptació de la diferència i l’apreciació de la diversitat lingüística i cultural, desenvolupa l’actitud de respecte envers el dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i és un instrument privilegiat per a la reflexió sobre el llenguatge.

En coherència amb aquestes finalitats educatives, cal precisar les opcions que defineixen l’aprenentatge d’una llengua. Atès que una llengua es considera fonamentalment com un mitjà de comunicació, aprendre un idioma serà adquirir una competència comunicativa, és a dir, adquirir l’aptitud de fer servir adequadament una competència lingüística dins una situació determinada i en funció d’una discursivitat pròpia, alhora que permetrà de sensibilitzar els alumnes sobre els diferents aspectes de la comunicació humana. D’altra banda, qualsevol llengua és també el mitjà d’expressió d’unes determinades comunitats, de manera que aquest aprenentatge inclou una sensibilització envers el vessant cultural que és inherent a l’idioma.

L’ensenyament d’un idioma estranger té també la particularitat de ser objectiu i mitjà de l’aprenentatge, la qual cosa repercuteix en la relació de l’alumnat amb la seva pròpia llengua.

L’aprenentatge de l’idioma estranger implica accedir a un nou sistema fonològic, a unes estructures lingüístiques, a unes correspondències oral-escrit, a uns àmbits lexicosemàntics, a una organització argumentativa i, finalment, a una cultura vehiculada per aquesta llengua.

L’activitat mental constructivista de l’alumnat és el factor decisiu en la realització dels aprenentatges escolars. Quan l’alumnat inicia un aprenentatge, ho fa a partir de les seves idees i representacions prèvies. Així, l’actitud espontània de l’alumnat que aprèn una llengua estrangera és enfocada com un procés creatiu mitjançant el qual va atribuint nous símbols a significats que ja coneix. Al principi es tracta, pel que fa a la comprensió, de reelaborar els missatges de la llengua estrangera en forma de missatges en llengua materna, i, pel que fa a l’expressió, d’establir equivalències representatives entre els nous símbols, parlats i escrits, i les seves contrapartides ja significatives de la llengua materna.

L’alumnat és el centre del procés d’aprenentatge, assistit pel professorat com a referent lingüístic a l’abast; es pot definir l’actuació del professorat com una intervenció pedagògica que té com a finalitat guiar i facilitar aquest procés de construcció creativa. Les activitats que el professorat proposi hauran de permetre la intervenció activa de l’alumnat, de manera que els nous aprenentatges tinguin com a base el que l’alumnat ja té, sobre les preguntes que es fa i les hipòtesis que avança, i potenciïn una autèntica activitat reflexiva, de presa de decisions i de recerca. Això implica defugir actituds homogeneïtzadores i tenir en compte la diversitat dels alumnes. Per tant, convindrà, d’una banda, diversificar les activitats, els suports i el tipus d’ajuda pedagògica; d’altra, proposar tasques amb diferents graus d’aprofundiment i de complexitat, afavorir propostes i estratègies d’aprenentatge diverses, respectant sempre els principis que afavoreixen un aprenentatge significatiu.

Pel que fa a la distribució del currículum, mentre que els continguts conceptuals es presenten seqüenciats curs per curs, els objectius terminals (globalitzant aspectes de procediments, de conceptes i de valors) estan agrupats per cicles, i els continguts procedimentals i actitudinals s’engloben en una llista única per a tota l’etapa, igual que els objectius generals. Són els objectius terminals que han d’inspirar la programació d’aula feta per cada departament o per cada professor/a.

Els objectius terminals han estat dissenyats partint de la consideració que la competència comunicativa mínima per a aquesta etapa és la que permet intervenir de manera senzilla però activa en intercanvis orals i escrits, i comprendre documents orals i escrits de poca complexitat.

Pel que fa als procediments, els quals tenen com a finalitat el desenvolupament d’habilitats i estratègies comunicatives, s’organitzen d’una banda en procediments relatius a la comprensió, l’expressió, i la interacció, en la qual els interlocutors son alhora productors i receptors. De manera especial cal fomentar la capacitat dels alumnes per comunicar-se i interactuar oralment tant en contextos informals com en contextos amb un cert grau de formalitat. Les estratègies de mediació (aquelles en les quals l’usuari fa el paper d’intermediari entre interlocutors que no s’entenen), es consideren com a component natural i desitjable de les converses, la redacció i la lectura dels aprenents en aquesta etapa educativa, però no es treballen sistemàticament.

A partir de les activitats de comunicació, s’ha de promoure la reflexió sobre la llengua, i sobre el propi procés d’aprenentatge amb la finalitat que l’alumnat esdevingui progressivament un aprenent més conscient, crític i autònom.

Pel que fa als fets, conceptes i sistemes conceptuals, s’han agrupat els continguts d’ordre pragmàtic en nou funcions comunicatives, les quals agrupen les microfuncions i macrofuncions del marc europeu comú de referència més rellevants per a aquesta etapa. Aquestes funcions es consideren el suport de tots els elements lingüístics, com ara els elements fonètics i gràfics, els elements morfosintàctics, els lèxics i els elements de gramàtica textual, necessaris per realitzar-les en els diferents discursos.

Els continguts conceptuals també donen una especial importància als aspectes culturals, així com a la possibilitat de gaudir d’obres d’interès per als alumnes adequades al seu nivell de comprensió.

Pel que fa als valors, normes i actituds, destaquen les actituds referides a la interacció comunicativa, l’esforç individual i la cooperació en l’aprenentatge i la valoració de la pluralitat cultural.

La realització de tasques comunicatives en "situacions reals" i "pedagògiques" és essencial per a la comunicació i l’aprenentatge, en la mesura que aquestes tasques posen en funcionament les estratègies de comunicació i aprenentatge de l’alumnat per tal d’acomplir objectius comunicatius. Els objectius terminals de cada cicle expliciten les capacitats comunicatives concretes observables emmarcades en els àmbits de comunicació públic, privat, educatiu i professional que s’espera que l’alumnat assoleixi en cada curs, de manera que les tasques que porten a terme als alumnes siguin progressivament més complexes, menys familiars i amb menys suports externs i les produccions presentin nivells superiors de fluïdesa, complexitat i correcció formal. Atès que els fets lingüístics mai no es donen aïllats o descontextualitzats, la seqüenciació de capacitats determinada pels objectius terminals esdevé, doncs, la base integradora per a la seqüenciació de continguts. Encara que nombrosos objectius terminals estiguin redactats en termes de producció lingüística, el seu assoliment també pressuposa determinades capacitats receptives. En aquest sentit és raonable esperar que els alumnes siguin capaços de descodificar missatges de més gran complexitat que els que són capaços de produir.

Finalment, als tradicionals entorns de comunicació oral i escrita, resulta imprescindible afegir-hi l’ús actiu dels mitjans audiovisuals i dels entorns de comunicació electrònica, els quals han esdevingut un component essencial de la competència comunicativa de la dona i l’home contemporanis.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaç de:

1. Valorar l’aprenentatge i ús de la llengua estrangera com un mitjà de desenvolupament personal, de comunicació i d’aprenentatge.

2. Demostrar una progressiva autonomia en el treball individual i un control gradual del propi procés d’aprenentatge.

3. Compartir activitats comunicatives i de desenvolupament de la llengua i col·laborar-hi.

4. Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva com a vehicle de comunicació general, demostrant que ha adquirit les habilitats bàsiques receptives i productives, tant del llenguatge oral com de l’escrit.

5. Mostrar una certa consciència i comprensió de l’organització interna de la llengua estrangera: de l’existència de diferents varietats (dialectes, registres) i d’alguns aspectes formals (lexicosemàntics, gramaticals, fonològics), com a element facilitador de l’aprenentatge.

6. Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en àrees de comunicació bàsica.

7. Demostrar que ha adquirit un conjunt d’estratègies lingüístiques com a base per a futurs aprenentatges.

8. Transferir al coneixement de la llengua estrangera les estratègies de comunicació i els hàbits de reflexió adquirits en les llengües primeres o amb d’altres llengües estrangeres.

9. Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació amb una actitud creativa i gaudir de l’ús de la llengua.

10. Mostrar una actitud crítica, i alhora de respecte, envers les opinions i els punts de vista dels altres, la informació rebuda i les activitats i tasques de classe (pròpies i d’altri).

11. Reconèixer la importància que té el coneixement de la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món multicultural.

Continguts

Procediments

1. Ús de la llengua.

1.1 Relatius a la comprensió.

a) Percepció, discriminació i interrelació dels elements significatius; desestructuració i globalització de l’enunciat.

b) Utilització dels coneixements previs i del context lingüístic, paralingüístic i no lingüístic en la comprensió dels enunciats.

c) Adequació del tipus d’escolta o lectura a les característiques del text i la finalitat amb la qual s’escolta o es llegeix.

d) Anticipació successiva d’idees mentre s’escolta o es llegeix.

e) Identificació de diferents tipus de textos (descriptiu, narratiu, d’instruccions, conversacional) i reconeixement de la seva organització.

f) Discriminació de la informació rellevant i irrellevant en funció de la tasca, i de les idees principals i secundàries.

g) Identificació i interpretació de trets socioculturals relacionats amb els textos que s’escolten o llegeixen.

h) Obtenció d’informació global i específica d’un text i identificació de la intencionalitat de l’emissor.

1.2 Relatius a l’expressió.

a) Establiment de correspondències orals-escrites: oralitat del text escrit i transcripció de textos orals.

b) Identificació, amb suport, dels principals trets de la situació comunicativa: intenció comunicativa, expectatives dels receptors, grau de formalitat de la situació.

c) Planificació, amb suport, del missatge en funció de la situació comunicativa.

d) Organització bàsica del missatge en funció de la situació de comunicació; utilització d’elements que afavoreixin la cohesió i la coherència del discurs.

e) Producció "en situació" d’enunciats senzills; producció dirigida amb pautes o suports; manipulació, extensió i resum de textos; exposicions preparades i expressió personal, tot mantenint l’equilibri entre la fluïdesa i la correcció formal.

f) Utilització d’estratègies de compensació pròpies de l’aprenent estranger.

g) Revisió de les pròpies produccions amb pautes específiques, i correcció, amb l’ajut del company, del professor o de materials adients, dels problemes de significat i de forma detectats.

1.3 Relatius a la interacció.

a) Interacció amb el professor/a i els companys amb elements de suport, com ara, models de interacció, dibuixos, llistats de paraules, graelles.

b) Cooperació en la gestió de la conversa mitjançant l’escolta atenta, la demanda i oferiment d’ajut, la provisió de feedback adequat i la negociació dels torns de parla.

c) Ús de les convencions pròpies del discurs en llengua meta per obrir, mantenir i cloure la conversa, en situacions d’interacció autèntica i simulada.

d) Tractament dels problemes de comunicació sorgits durant la conversa: negociació dels significats i de les formes.

2. Reflexió sobre la llengua estrangera i la comunicació.

2.1 Reflexió sobre els principals aspectes de les situacions de comunicació: interlocutors, lloc, finalitat, registre formal o informal.

2.2 Formulació i confirmació d’hipòtesis sobre el funcionament de la llengua a partir de tasques de comunicació.

2.3 Conceptualització, a partir d’inferències, dels mecanismes bàsics de funcionament de la llengua i apropiació de la terminologia necessària per a l’aprenentatge.

2.4 Descripcions comparatives concretes entre llengües, tant d’elements lingüístics com dels usos socioculturals.

2.5 Desenvolupament de l’esperit crític respecte als usos lingüístics.

3. Tècniques de treball i estratègies per a l’autonomia de l’aprenentatge.

3.1 Utilització de fonts impreses (diccionaris, índexs, enciclopèdies, llibres de consulta, premsa) i d’altres fonts (orals, audiovisuals, informàtiques i telemàtiques).

3.2 Elaboració i utilització del propi material de treball: apunts, fitxes, quadres.

3.3 Memorització comprensiva.

3.4 Autoorganització del propi treball: fixació d’objectius, distribució del temps, autoavaluació del progrés i reflexió sobre les formes de millorar les pròpies produccions.

3.5 Autoorganització del treball de grup: coplanificació, participació i coavaluació del treball.

3.6 Participació activa en la dinàmica de la classe: atenció, intervencions, aportació de documents a classe, exposicions i participació en l’avaluació del grup.

3.7 Presa de consciència sobre el propi aprenentatge lingüístic i reflexió sobre les pròpies característiques com a aprenent d’una llengua estrangera.

3.8 Distinció entre els diferents tipus d’errors i la seva importància, i comprensió del paper de l’error en l’aprenentatge.

3.9 Reconeixement de la importància de la llengua estrangera per aprofundir en coneixements que siguin d’interès al llarg de la vida professional.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

3. Llengua i cultura.

4. Tipologia de situacions i de documents de treball.

Valors, normes i actituds

1. Valoració de la comunicació interpersonal.

1.1 Actitud de desinhibició enfront de la interacció comunicativa.

1.2 Actitud receptiva en les situacions de comunicació.

1.3 Interès per comunicar-se i expressar-se (oralment i per escrit) amb persones que parlen la llengua estrangera.

1.4 Interès per expressar-se amb exactitud.

1.5 Acceptació dels errors propis com a un fenomen natural a l’aprenentatge d’idiomes.

1.6 Reconeixement del paper que juga la llengua estrangera en les tecnologies de la informació i la comunicació i de la utilitat d’aquests per a comunicar-se amb persones de procedències diverses.

2. Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat.

2.1 Curiositat envers les altres realitats i interès per conèixer altres maneres de pensar, viure i organitzar la realitat.

2.2 Acceptació de l’alteritat i la diferència.

2.3 Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.

2.4 Respecte envers els parlants de la llengua estrangera, independentment del seu origen, la seva raça o llengua materna, que propiciï l’apropament i l’eliminació de barreres en la comunicació.

2.5 Respecte crític envers les diferències d’opinió sobre temes d’interès.

2.6 Interès per adquirir una perspectiva mes àmplia de la cultura pròpia amb referència a d’altres.

3. Obertura i curiositat intel·lectuals.

3.1 Valoració de l’increment de perspectiva cultural.

3.2 Interès per la producció de nous models lingüístics i de noves possibilitats expressives.

4. Valoració de l’aprenentatge d’una llengua estrangera i dels elements diversos que hi incideixen.

4.1 Esforç personal i responsabilitat.

4.2 Actitud positiva per adquirir autonomia en l’aprenentatge.

4.3 Cooperació i responsabilitat en el treball de grup.

4.4 Hàbit de reflexió lingüística.

4.5 Valoració de la llengua estrangera com a forma d’accedir a la comunicació amb d’altres aprenents de la mateixa llengua estrangera i com a mitjà de comunicació internacional.

Primer cicle

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar i transmetre informacions personals i d’altres persones, llocs, coses o fets presents, passats o futurs.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció), intel·lectuals (obligacions, capacitat) i morals (disculpa, agraïment, petició).

1.3 Fer que es facin accions mitjançant suggeriments.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions i fórmules de cortesia molt usuals.

1.5 Disposar de recursos elementals per prendre la paraula i mantenir una conversa.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, llocs o coses molt properes als interessos dels alumnes.

1.8 Narrar de forma rudimentària però entenedora.

1.9 Demanar i expressar opinions pròpies de forma rudimentària però entenedora.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua.

2.2 Aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual que es deriven dels objectius terminals, de les funcions comunicatives, i dels textos treballats a classe.

2.3 Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que derivin dels interessos dels alumnes i de les tasques de comunicació; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura

3.1 Aspectes sociolingüístics: normes de cortesia bàsiques; varietat estàndard de la llengua oral i escrita; registre col·loquial.

3.2 Elements de la vida quotidiana: normes i comportaments propis dels joves de la mateixa edat; articulats amb punts bàsics de referència relatius a les tradicions, fets històrics, geogràfics i culturals dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.

4. Tipologia de situacions i de documents de treball.

4.1 Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis i converses breus; situacions reals i imaginàries.

4.2 Textos i documents, orals, escrits i audiovisuals, amb suports diversificats; principalment textos pedagògics de procedència variada, amb funcions textuals diverses; amb funcions pràctiques, poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes.

4.3 Llibres de lectura adequats als nivells i interessos dels alumnes.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar i transmetre informacions personals, sobre l’entorn i sobre fets presents, passats o futurs.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció), intel·lectuals (obligacions, capacitat, permís) i morals (disculpa, agraïment, petició).

1.3 Fer que es facin accions, mitjançant instruccions, suggeriments i consells.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions i fórmules de cortesia molt usuals.

1.5 Disposar d’alguns recursos per prendre la paraula i mantenir una conversa.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, llocs i coses properes als interessos dels alumnes i comparar-les.

1.8 Narrar de forma rudimentària però entenedora.

1.9 Demanar i expressar opinions pròpies de forma rudimentària però entenedora.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua.

2.2 Aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual que es deriven de dels objectius terminals, de les funcions comunicatives, i dels textos treballats a classe.

2.3 Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que derivin dels interessos dels alumnes i de les tasques de comunicació; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1 Aspectes sociolingüístics: normes de cortesia bàsiques; varietat estàndard de la llengua oral i escrita; registre col·loquial.

3.2 Elements de la vida quotidiana: normes i comportaments propis dels joves de la mateixa edat; articulats amb punts bàsics de referència relatius a les tradicions, fets històrics, geogràfics i culturals dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.

3.3 Punts de referència bàsics socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment els que permeten entendre aspectes essencials del món actual.

4. Tipologia de situacions i de documents de treball.

4.1 Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis i converses breus; situacions reals, imaginàries i virtuals.

4.2 Textos i documents, orals, escrits i audiovisuals, amb suports diversificats; principalment textos pedagògics de procedència variada, amb funcions textuals diverses; amb funcions pràctiques, poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes.

4.3 Llibres de lectura graduats adaptats als nivells i interessos dels alumnes.

Objectius terminals

1. Tenir una actitud favorable envers la matèria i escoltar de manera activa i receptiva.

2. Entendre i utilitzar progressivament la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.

3. Extreure informacions globals i específiques de converses, narracions i exposicions orals senzilles referides a la vida quotidiana i a temes d’interès, que reuneixin les característiques següents: suport de tasques que guiïn la comprensió; registre estàndard de la llengua; velocitat d’enunciació adaptada; entonació i ritmes accentuats; condicions d’audició favorables; i suport d’elements no-verbals (imatges, gestos) que facin entenedora la situació.

4. Extreure informacions globals i específiques i seguir el fil narratiu de breus textos, principalment de publicacions adreçades a aprenents de la llengua (revistes, llibres de lectura graduats).

5. Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com a mitjà per augmentar la comprensió.

6. Organitzar el propi treball amb eficàcia i utilitzar el material d’aprenentatge bàsic (material propi i de classe, diccionaris, enciclopèdies, índexs, catàlegs, gramàtiques) de manera adequada i com a font habitual d’informació.

7. Impartir instruccions de manera que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada, com ara seguir un mapa fins a arribar a un lloc, ordenar una seqüència o fer un dibuix.

8. Adoptar rols socials en petites representacions de situacions habituals o familiars, reals, imaginàries o virtuals, amb l’ajut de guions i models.

9. Ressenyar breument un llibre de lectura adequat, incloent-hi informació essencial i l’opinió personal.

10. Elaborar un compromís personal o de grup sobre conductes socials desitjables en relació amb la vida personal i familiar, l’escola, la ciutat o la natura, i avaluar el compromís adoptat, després del període de temps acordat.

11. Entrevistar un/una company/a, que adopta una identitat real o fictícia, i demanar-li i donar-li informació sobre qüestions personals, hàbits, preferències, aficions, habilitats, fites, plans per al futur, seguint una pauta o model.

12. Escriure una postal o una breu carta informal amb informacions personals, adreçada a un amic o persona amb la qual es desitja establir una relació d’amistat, a partir de models, i informar de les activitats que es porten o s’han portat a terme i dels plans per a un futur proper.

13. Redactar i recitar poemes, enigmes, raps, cal·ligrames i altres textos lúdics.

14. Endevinar, a través de preguntes o descripcions, la identitat o la localització d’una persona, animal o objecte, demanant aclariments quan calgui.

15. Narrar breument, oralment o per escrit, esdeveniments propers, amb suport visual i lingüístic.

16. Dissenyar un pla d’activitats per al futur proper i explicar-les als companys, tot seguint una pauta o model.

17. Elaborar i presentar cartells amb senzills eslògans propagandístics o publicitaris.

18. Compondre un pòster o fulletó amb informació sobre persones, animals o llocs: un personatge popular, l’escola, el barri, un espectacle, una atracció turística, utilitzant models o pautes, i presentar oralment el seu contingut.

19. Crear i participar en senzills jocs de taula amb preguntes sobre diversos temes d’interès general (cultura, ciència, història, geografia, actualitat) amb suport lingüístic i informatiu.

20. Redactar un diari personal durant un període de temps determinat.

21. Crear, amb un company o companya, textos orals a partir d’imatges suggeridores.

22. Mostrar coneixement d’aspectes formals bàsics del codi de la llengua estrangera (fonologia, morfologia, sintaxi, ortografia) per mitjà d’activitats contextualitzades i tasques d’expressió oral i escrita.

Segon cicle

Tercer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar i transmetre informacions sobre fets presents, passats o futurs rellevants i exposar o explicar fets o processos senzills amb un discurs simple però organitzat.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció), intel·lectuals (obligació-absència d’obligació, capacitat, permís, probabilitat) i morals (intenció, disculpa, agraïment, petició).

1.3 Fer que es facin accions mitjançant instruccions, suggeriments i consells.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules de cortesia usuals.

1.5 Disposar de recursos per prendre la paraula fer progressar i tancar una conversa.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, llocs i coses i comparar-les.

1.8 Narrar amb un discurs simple, però organitzat.

1.9 Demanar i expressar opinions pròpies.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua.

2.2 Aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual que es deriven de dels objectius terminals, de les funcions comunicatives, i dels textos treballats a classe.

2.3 Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que derivin dels interessos dels alumnes i de les tasques de comunicació; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura

3.1 Aspectes sociolingüístics: normes de cortesia bàsiques; varietat estàndard de la llengua oral i escrita; sensibilitat als registres formal i col·loquial; sensibilitat als elements semiòtics gestuals.

3.2 Elements de la vida quotidiana: normes i comportaments propis dels joves de la mateixa edat dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.

3.3 Punts de referència socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment aquells que permeten entendre aspectes essencials del món actual.

3.4 Aspectes culturals propis de les comunitats que parlen la llengua estrangera que puguin tenir una vinculació especial amb la cultura pròpia: influències mútues a nivell de tradicions, fets històrics i manifestacions artístiques.

4. Tipologia de situacions i de documents de treball.

4.1 Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis, converses i exposicions; situacions reals i imaginàries.

4.2 Textos i documents, orals, escrits i audiovisuals, amb suports diversificats; textos pedagògics i autèntics de procedència variada, amb funcions textuals diverses; amb funcions pràctiques, poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes.

4.3 Llibres de lectura graduats adaptats als nivells i interessos dels alumnes.

Quart curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar i transmetre informacions sobre fets presents, passats o futurs rellevants i exposició de fets o processos senzills amb un discurs organitzat i progressivament més elaborat.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, preferència), intel·lectuals (obligació-absència d’obligació, capacitat, permís, probabilitat) i morals (intenció, disculpa, agraïment, petició).

1.3 Fer que es facin accions, mitjançant instruccions, suggeriments i consells.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules de cortesia usuals.

1.5 Estructurar el discurs prenent la paraula, fent progressar i tancant una conversa i expressant relacions lògiques elementals entre les diverses unitats significatives.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o problemes de forma.

1.7 Descriure persones, llocs, coses properes als interessos dels alumnes i comparar-les.

1.8 Narrar amb un discurs organitzat i progressivament més elaborat.

1.9 Demanar i expressar opinions pròpies.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics fonamentals; sistema fonològic de la llengua.

2.2 Aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual que es deriven de dels objectius terminals, de les funcions comunicatives, i dels textos treballats a classe.

2.3 Lèxic: camps semàntics bàsics; els mots i les expressions que derivin dels interessos dels alumnes i de les tasques de comunicació; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents; l’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura

3.1 Aspectes sociolingüístics: normes de cortesia bàsiques; varietat estàndard de la llengua oral i escrita; sensibilitat als registres formal i col·loquial; sensibilitat als elements semiòtics: gestuals i proxèmics.

3.2 Elements de la vida quotidiana: normes i comportaments propis dels joves de la mateixa edat dels països que parlen la llengua objecte d’aprenentatge.

3.3 Punts de referència socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment aquells que permeten entendre aspectes essencials del món actual.

3.4 Comparació entre elements culturals i socials propis de diferents grups socials que parlen la llengua estrangera.

3.5 Aspectes culturals propis de les comunitats que parlen la llengua estrangera que puguin tenir una vinculació especial amb la cultura pròpia: influències mútues a nivell de tradicions, fets històrics i manifestacions culturals i artístiques.

4. Tipologia de situacions i de documents de treball.

4.1 Situacions comunicatives pròpies de la classe i de l’aprenentatge; intercanvis, converses i exposicions; situacions reals i imaginàries.

4.2 Textos i documents, orals, escrits i audiovisuals, amb suports diversificats; principalment textos pedagògics de procedència variada, amb funcions textuals diverses; amb funcions pràctiques, poètiques i lúdiques; cançons tradicionals i modernes.

4.3 Llibres de lectura graduats adaptats als nivells i interessos dels alumnes.

Objectius terminals

(Els 22 objectius terminals del primer cicle són propis també del segon cicle amb un grau superior de fluïdesa, complexitat i correcció.) 

23. Discriminar les idees principals i secundàries de textos diversos, extrets de mitjans de comunicació social no especialitzats, de la premsa juvenil i de publicacions adreçades a aprenents de la llengua.

24. Resumir un llibre, un drama televisiu, una pel·lícula, incloent-hi informació sobre l’argument i els personatges i l’opinió personal.

25. Llegir autònomament amb comprensió suficient llibres adequats al nivell i interessos dels alumnes.

26. Reflexionar sobre regularitats i excepcions pròpies del sistema lingüístic de la llengua estrangera.

27. Escriure, en suport paper o per via electrònica, cartes informals i cartes amb un cert grau de formalitat, demanant o donant informació sobre algun aspecte d’interès, i utilitzant models.

28. Descriure una imatge amb la finalitat que un company/a la reprodueixi amb la més gran precisió possible.

29. Confeccionar un pla de treball per a un període de temps limitat, comparar-lo amb els plans de treball redactats pels companys i companyes i avaluar-ne posteriorment el grau d’assoliment.

30. Redactar una autobiografia o una biografia d’un avantpassat, d’un personatge històric o de ficció, explicant els fets més importants de la seva vida.

31. Explicar de manera senzilla, amb suport lingüístic, processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

32. Participar en un xat o fòrum per Internet, partint d’una tasca concreta molt estructurada.

33. Narrar amb pautes una noticia real o imaginària breu sobre un tema d’interès per al alumne, incloent-hi totes les informacions pròpies d’una noticia. (qui, què, quan, on, per què, com).

34. Elaborar i interpretar una enquesta destinada a copsar l’opinió d’altres persones sobre un tema d’interès per als adolescents, i presentar oralment els resultats, amb el suport de diagrames i esquemes.

35. Planificar detalladament una activitat real, simulada o virtual, prèvia obtenció d’informació rellevant pel seu desenvolupament.

36. Redactar i llegir en veu alta, amb dicció clara i entonació apropiada, narracions curtes buscant causar un efecte sobre el lector (interès, emoció, por, riure, sorpresa).

37. Resoldre de forma conjunta tasques en què s’ha de compartir la informació, la qual es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, completar una seqüència lògica, tot esdevenint progressivament més independents dels models d’interacció.

38. Conversar sobre situacions habituals simulades, amb suport lingüístic (una discussió amb un company o un adult, una situació difícil per a un amic, la celebració d’un èxit, una reunió per prendre una decisió, difusió d’un rumor).

39. Elaborar i exposar oralment petits treballs sobre un àrea cultural o científica: història, literatura, música, biologia, ecologia, tecnologia, utilitzant models o pautes.

40. Simular converses telefòniques informals i semiformals amb la finalitat de demanar i facilitar informació, fer una comanda o concertar una cita.

41. Utilitzar els coneixements adquirits dels aspectes formals i pragmàtics sobre la llengua per millorar les pròpies produccions.

Ciències de la naturalesa

Introducció

L’àrea de ciències de la naturalesa reuneix coneixements relacionats amb la comprensió de l’entorn natural, tecnològic i social, que es consideren bàsics per a l’alumnat entre 12 i 16 anys.

El currículum parteix del coneixement del medi natural de l’etapa d’educació primària i pretén proporcionar una visió científica general del món. El seu desenvolupament ha de fomentar en l’alumnat el plaer d’observar, conèixer i descobrir; li ha de permetre d’entendre alguns fenòmens físics que s’esdevenen en l’entorn; ha d’apropar-lo a la comprensió de la dinàmica cientificotecnològica de la societat; ha de procurar-li el creixement intel·lectual en una manera de fer científica i ha de promoure-li formes d’actuar coherents amb el coneixement científic.

La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’ésser humà als problemes que la natura planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats. Els objectius generals de l’àrea pretenen identificar-se amb aquest sentit pràctic de la ciència, la qual, en el seu vessant tecnològic, és un dels motors que menen la societat.

El currículum conté elements indispensables per entendre el món des d’una perspectiva científica i responsable. La valoració crítica, el respecte a la natura, i l’interès i cura de la salut són valors internacionalment acceptats i cal que els joves els assumeixin per contribuir a la millora de la qualitat de vida. La flexibilitat en la valoració de noves idees, l’observació, el raonament i la reflexió han de ser també exercicis bàsics en les activitats habituals de l’alumnat. El desenvolupament del currículum ha de respondre a la idea comprensiva de l’ensenyament de les ciències, és a dir, un ensenyament adreçat i útil a tothom.

Els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals tenen com a eix vertebrador l’estudi de la matèria, l’energia i les interaccions en els éssers vivents i en els objectes, tot relacionant l’aplicació d’aquests conceptes a aspectes tecnològics, a l’ús social i a l’atenció de la salut.

Entre els continguts de procediments, destaquen la importància de l’observació (abstracció de la realitat), l’experimentació (verificació d’hipòtesis) i la comunicació de les idees com a aspectes característics de l’àrea.

Al llarg de l’etapa, es proposen uns valors encaminats a la formació cultural i laboral. Es propi d’aquesta àrea el foment de les actituds de respecte envers la natura, de sostenibilitat en l’ús de recursos naturals i de promoció de sistemes de vida, individuals i col·lectius, saludables. També ho és promoure el valor dels arguments racionals, del rigor i de l’esperit crític.

El tractament de l’àrea hauria de propiciar un plantejament de ciència combinada: aplegant les diverses disciplines tradicionals (ciències naturals i ciències fisicoquímiques) amb la finalitat d’incidir en la seva interrelació i d’afavorir una interpretació global del medi natural.

D’altra banda, per les seves característiques i continguts, l’àrea de ciències de la naturalesa ha de mantenir coherència amb l’àrea de tecnologia, ja que s’hi treballen continguts comuns que impliquen relacions entre ciència, tecnologia i societat; en particular cal fer atenció als continguts que fan referència a l’estudi de l’energia, l’electricitat i l’alimentació. I, com totes les altres àrees, també s’ha de tenir present els continguts desenvolupats en les àrees més instrumentals com la llengua (expressió oral i escrita) i les matemàtiques.

Per al seu aprenentatge, és fonamental tenir en compte les diferents concepcions de l’alumnat i revisar les formes d’observar i d’explicar els fenòmens, i afavorir el desenvolupament de models interpretatius propis de la ciència actual. En aquest procés, cal promoure una bona comunicació de les idees, ja sigui oralment, per escrit o simbòlicament, i formes d’actuar individuals i col·lectives coherents amb els coneixements adquirits.

Objectius generals

En acabar l’etapa, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Emprar els coneixements científics per comprendre a grans trets l’evolució cientificotecnològica de la nostra societat i donar suport a les opinions envers aspectes que afecten l’organització social, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia; l’ús adequat i la conservació de matèries primeres, el reciclatge de materials, la solució a problemes medicosanitaris, la invenció i ús d’aparells i nous materials que facilitin la vida de les persones.

2. Valorar actituds científiques com la curiositat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, la perseverança i el treball en equip per qüestionar-se les pròpies idees i conclusions, buscar evidències i utilitzar-les en l’argumentació.

3. Actuar de forma que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa que implica anàlisi, avaluació, imaginació creativa, negociació, cooperació i execució d’accions individuals i col·lectives.

4. Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, tot aprenent amb l’observació, la classificació, el plantejament d’hipòtesis, la recollida i transformació de dades, utilitzant de forma adequada l’instrumental científic, i treure’n conclusions i comunicar-les.

5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades tot aplicant adequadament les diferents tipologies textuals característiques de la comunicació científica, com són la descripció, la justificació, la definició i l’argumentació, i demostrar un coneixement de la terminologia científica i de la simbologia bàsica.

6. Buscar informació en diferents fonts, molt especialment a través de les tecnologies de la informació i de la comunicació, i avaluar-ne la seva idoneïtat, organitzar-la de forma que faciliti la seva consulta i recollir-la adequadament en el moment d’elaborar informes.

7. Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’unitats discretes de matèria (àtoms i molècules, cèl·lules, organismes, astres) i classificar-les i relacionar-les entre elles.

8. Reconèixer canvis que constantment es produeixen en l’entorn i, més en general, a l’univers; algunes de les seves causes; la possibilitat que siguin cíclics o puntuals i si són observables o s’han d’inferir a partir de dades.

9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les estretes interdependències entre ells i el medi físic.

10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament per tal d’utilitzar aquests coneixements per tenir cura de la salut, i adquirir aquells hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que siguin útils al llarg de la vida.

Continguts

Procediments

1. Obtenció de la informació.

1.1 Observació amb criteris científics d’objectes, fenòmens naturals i processos experimentals.

1.2 Observació d’imatges fixes, models, maquetes i ginys.

1.3 Utilització de mitjans tecnològics (audiovisuals, informàtics i telemàtics), de documentació impresa i de fonts de transmissió oral de temàtica científica.

2. Realització d’experiències.

2.1 Ús, neteja i conservació d’utillatge de laboratori i d’instruments de mesura bàsics.

2.2 Ús de tècniques per a la recol·lecció, conservació i anàlisi de mostres.

2.3 Identificació i classificació de mostres per al treball científic.

2.4 Realització d’experiments científics i d’algun disseny experimental.

2.5 Ús dels equips informàtics d’adquisició, mesura i tractament de dades experimentals.

3. Tractament, interpretació i expressió de la informació.

3.1 Utilització de tècniques per copsar i posar en relleu la informació, especialment de tipus informàtic.

3.2 Interpretació de la informació recollida.

3.3 Tractament de dades numèriques en càlculs i gràfics.

3.4 Expressió oral, escrita i visual de qüestions científiques emprant terminologia adequada.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1 Matèria i materials.

1.1 Estats físics de la matèria.

1.2 Mescles i substàncies pures.

1.3 Elements i compostos. Naturalesa discontinua de la matèria. Enllaç químic.

1.4 Transformacions químiques de les substàncies.

1.5 Materials d’ús quotidià.

2. El moviment i les forces.

2.1 Forces i pressions.

2.2 El moviment dels cossos.

2.3 Les forces com a causa de modificació del moviment.

3. L’energia.

3.1 Formes d’energia.

3.2 Transformació, conservació i dissipació de l’energia.

3.3 Fonts naturals d’energia i utilització.

4. Els organismes.

4.1 Característiques generals. Classificació i identificació.

4.2 Els cinc regnes: diversitat de formes i unitat de composició, estructura i funció dels éssers vius. Les funcions de nutrició, relació i reproducció.

4.3 Els biomes. L’ecosistema: elements abiòtics i biòtics. Els organismes i el medi.

4.4 L’ésser humà: el cos i la salut.

4.5 La perpetuació de l’espècie i l’evolució.

5. La Terra.

5.1 La Terra com a planeta. La Terra i la Lluna en el sistema solar.

5.2 Els materials de la terra: minerals i roques. L’atmosfera i la hidrosfera. Clima i temps atmosfèric.

5.3 L’estructura i dinàmica de la terra. La tectònica de plaques.

5.4 Els problemes ambientals.

Valors, normes i actituds

1. Respecte pel patrimoni natural.

1.1 Presa de consciència de la limitació dels recursos naturals.

1.2 Respecte als éssers vius.

1.3 Consciència de la necessitat de contribuir, cadascú en la mesura de les seves possibilitats a tenir cura de l’entorn.

2. Respecte per a si mateix i als altres.

2.1 Valoració dels hàbits que propicien el manteniment de la salut i rebuig dels factors que atempten contra la salut individual i col·lectiva.

2.2 Valoració del respecte en la comunicació de les idees i la tolerància envers les diferències entre les persones.

3. Sistematització del treball en les ciències experimentals.

3.1 Valoració de l’ordre, la neteja i l’endreça en relació amb el treball.

3.2. Tendència a la precisió i exactitud en la realització d’experiències i en l’ús de l’utillatge propi de l’àrea.

3.3 Valoració de l’enriquiment personal i col·lectiu que representa el treball en grup.

3.4 Interès a utilitzar els recursos propis de les tecnologies de la informació i la comunicació en la realització d’experiències i treballs.

4. Valoració de l’esperit científic i de la importància de la ciència en la tecnologia.

4.1 Reconeixement de la importància del mètode científic.

4.2 Interès a conèixer les respostes científiques a problemes plantejats pels éssers humans en diverses èpoques.

4.3 Disposició a l’observació i a la interpretació de fenòmens que s’esdevenen en el nostre entorn.

4.4 Valoració de la importància de l’avenç cientificotecnològic en la millora de la qualitat de vida.

Primer cicle

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Els organismes.

Característiques generals. Classificació i identificació.

Diversitat de formes i unitat de composició, estructura i funció.

Les funcions de nutrició, relació i reproducció.

La nutrició com intercanvi de matèria i energia amb el medi. La nutrició autòtrofa i heteròtrofa. La relació: les respostes als estímuls del medi dels animals i les plantes.

La reproducció sexual i asexual.

Els cinc regnes.

Matèria i materials.

Propietats de la matèria: massa i volum. Estats físics de la matèria.

Mescles homogènies i heterogènies, i substàncies pures. Mètodes de separació.

Propietats característiques de les substàncies.

La visió corpuscular de la matèria: estructura dels gasos, líquids i sòlids.

El canvi químic. Elements i compostos.

Substàncies i materials de la vida quotidiana i el seu impacte.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

La terra i els organismes.

La terra com a planeta. La terra i la lluna en el sistema solar.

Minerals i roques.

L’atmosfera i la hidrosfera. Clima i temps atmosfèric.

Biomes. Ecosistemes: elements abiòtics i biòtics. Ecosistemes aquàtics i terrestres. Els organismes i el medi.

Moviment, forces i energia.

El moviment. Moviment uniforme. Estudi qualitatiu d’altres moviments.

Forces: mesura i tipus.

Pressió: pressió de fluids.

L’energia. Transferència i conservació. Fonts i receptors d’energia.

Càrregues elèctriques. El corrent elèctric continu.

La calor com una forma de transferir energia.

Propagació de la llum i el so.

Objectius terminals

1. Observar objectes, éssers i fenòmens a ull nu i amb instruments senzills, i fer-ne una descripció o dibuix tot indicant-ne els trets significatius.

2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta, etiquetatge i conservació de mostres del medi natural (mostres d’éssers vius o relacionades amb aquests, de minerals, roques i sòls) atenint-se a les normes prèviament establertes i respectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i deteriora