DECRET

182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn.

Mitjançant el Reial decret 3474/2000, de 29 de desembre, que té caràcter bàsic, s’han modificat el Reial decret 1700/1991, de 29 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat, i el Reial decret 1178/1992, de 2 d’octubre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del batxillerat; per aquest motiu cal modificar determinats articles dels decrets 82/1996, de 5 de març, i 22/1999, de 9 de febrer, i substituir l’annex 1 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Algunes de les modificacions d’aquesta normativa bàsica ja formen part de la normativa catalana amb l’aprovació del Decret 127/2001, de 15 de maig, pel qual es modifiquen determinats aspectes de l’ordenació curricular de l’educació secundària obligatòria, del batxillerat i del batxillerat nocturn.

El present Decret introdueix els canvis en l’assignació horària i en els objectius i continguts de les matèries exigits pels nous ensenyaments mínims estatals. Pel que fa a la resta de les característiques del batxillerat: finalitat, estructura, durada, avaluació i altres, es manté tot el que regula la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, així com es mantenen les característiques pròpies del desplegament del batxillerat a Catalunya.

En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

Decreto:

Article 1

Es modifiquen els articles 9, 10, 11, 13 i 14 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, que queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

"Article 9

"La part comuna del currículum és la mateixa per a tot l’alumnat. Les matèries comunes del batxillerat contribueixen fonamentalment a la funció formativa general del batxillerat. Aquestes matèries i la seva assignació de crèdits en cada curs són:

"Article 10

"10.1  La part diversificada del currículum és la que es construeix cada alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de modalitat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca, en funció dels seus interessos. Aquest currículum suposa 30 crèdits. Les matèries pròpies de cada modalitat i les matèries optatives proporcionen a l’alumnat una dimensió més especialitzada: el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a determinades activitats professionals.

"10.2  Les matèries pròpies de modalitat, i els crèdits que tenen assignats, són les següents:

"a) Modalitat d’arts

Fonaments de disseny: 3 crèdits

Imatge: 3 crèdits

Tècniques d’expressió graficoplàstica 3 crèdits

Volum: 3 crèdits.

Aquestes quatre matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos.

"b) Modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut

Literatura catalana: 3 crèdits

Literatura castellana: 3 crèdits

Història de la música: 3 crèdits

Aquestes tres matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos."

"d) Modalitat de tecnologia

Electrotècnia: 3 crèdits

Mecànica: 3 crèdits

Aquestes dues matèries podran desenvolupar-se en qualsevol dels dos cursos."

"Article 11

En començar el batxillerat, l’alumne escull una modalitat. L’alumnat ha de cursar, cada any, almenys tres de les matèries de la modalitat escollida."

"Article 13

"13.1  Si en matricular-se de segon curs l’alumne decideix canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el currículum però s’haurà d’assegurar que l’alumne cursi tres de les matèries de la nova modalitat corresponents a segon curs i que en acabar el cicle hagi superat quatre o més de les matèries pròpies d’aquesta.

"13.2  Excepcionalment l’alumnat podrà cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos tot i que no les hagués cursat a primer. En aquests casos, el centre l’orientarà pel que fa a la matèria no cursada.

"13.3  Les matèries de matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat."

"Article 14

"A efectes d’establir equivalències amb les matèries pròpies de modalitat establertes als articles 7, 8, 9 i 10 del Reial decret 1700/1991, modificat pel Reial decret 3474/2000, de 29 de desembre, es considerarà que:

"Haver superat les matèries de física I i de química I, conjuntament, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de física i química

"Haver superat les matèries de biologia I i de ciències de la terra i del medi ambient I, conjuntament, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de biologia i geologia.

"Haver superat la matèria de física II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de física.

"Haver superat la matèria de química II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de química.

"Haver superat la matèria de biologia II, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de biologia.

"Haver superat la matèria de ciències de la terra i del medi ambient II, es considerarà equivalent a haver superat la matèria de ciències de la terra i del medi ambient.

"Haver superat la matèria de economia i organització d’empreses II es considerarà equivalent a haver superat la matèria de economia i organització d’empreses."

Article 2

Es suprimeix l’article 12 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Article 3

Els apartats 4 i 5 de l’article 16 Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queden redactats de la manera següent:

"16.4  Entre les matèries optatives del centre s’haurà d’ofertar una estada a l’empresa. Aquesta estada a l’empresa tindrà una durada mínima de 70 hores. Els alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s’estableixin, una experiència laboral igual o superior a 140 hores podran sol·licitar-ne l’exempció, prèvia presentació d’una memòria, que es considerarà corresponent als dos crèdits de la matèria optativa estada a l’empresa.

"16.5  L’alumne pot cursar matèries optatives dissenyades pel centre fins a un total de 6 crèdits. A efectes d’aquest còmput i d’avaluació, l’estada a l’empresa equivaldrà a dos crèdits."

Article 4

L’apartat 7 de l’article 19 Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queda redactat de la manera següent:

"19.7  L’alumnat que en acabar el segon curs tingui pendents d’avaluació positiva més de tres matèries, haurà de repetir tot el segon curs. Als efectes d’aquest article es considerarà una sola matèria la que es cursi amb la mateixa denominació en els dos cursos del batxillerat. En aquests casos es vetllarà perquè pugui assistir a classe, dins del seu horari lectiu, de les matèries que tingui pendents de primer curs. En cas que tingui superat el treball de recerca, o que tingui superada o hagi obtingut l’exempció de l’estada a l’empresa, no les haurà de repetir."

Article 5

L’apartat 3 de l’article 24 del Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, queda redactat de la manera següent:

"24.3  La part diversificada del currículum de l’alumnat que opti per cursar la matèria de religió constarà de 28 crèdits."

Article 6

L’annex 1 del Decret 82/1996, de 5 de març, es substitueix per l’annex d’aquest Decret.

Article 7

Es modifiquen els articles 3.1, 3.2 i 3.4 del Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s’adequa l’organització dels ensenyaments de batxillerat al règim nocturn, i queden redactats en els termes que s’estableixen a continuació:

"3.1  Els alumnes han de cursar les matèries següents, amb la corresponent assignació de crèdits:

a) Currículum comú: 28 crèdits.

b) Currículum diversificat: 24 crèdits.

Matèries de la pròpia modalitat: 18 crèdits.

Matèries optatives: 4 crèdits.

Treball de recerca: 2 crèdits

A cada crèdit se li assignen 35 sessions lectives."

"3.2  L’alumnat que opti per cursar religió tindrà assignats 2 crèdits d’aquesta matèria en el currículum comú, que passarà a tenir, en aquests cas, 30 crèdits. El currículum diversificat per als alumnes que optin per cursar religió constarà de 22 crèdits."

"3.4  Els alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s’estableixin, una experiència laboral igual o superior a 140 hores podran sol·licitar l’exempció, prèvia presentació d’una memòria, de dos crèdits, que es consideraran corresponents a la matèria optativa estada a l’empresa."

Article 8

Es suprimeix l’apartat 5 de l’article 3 del Decret 22/1999, de 9 de febrer.

Article 9

S’afegeix al Decret 22/1999, de 9 de febrer, la disposició final amb el text següent:

Disposició final

"Per a tot allò no regulat en aquest Decret és d’aplicació el Decret 82/1996, de 5 de març."

Disposicions transitòries

—1  El calendari d’aplicació del nou currículum que estableix aquest Decret és el següent:

Primer curs, any acadèmic 2002-2003.

Segon curs, any acadèmic 2003-2004.

—2  La resta de disposicions contingudes en aquest Decret seran d’aplicació a partir de l’any acadèmic 2002-2003.

Barcelona, 25 de juny de 2002

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Carme-Laura Gil i Miró

Consellera d’Ensenyament

Annex

Matèries comunes

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Introducció

Plantejar-se la formació en llengua catalana i castellana i literatura d’un noi o d’una noia entre 16 i 18 anys que, en acabar els estudis de batxillerat, pot accedir a la universitat, cursar un cicle formatiu de grau superior o bé incorporar-se al món laboral, suposa analitzar a fons les necessitats educatives que en qualsevol dels camps puguin tenir els joves d’aquestes edats. D’aquesta anàlisi, se’n desprèn la necessitat d’afavorir clarament un enfocament de la matèria que potenciï l’ús de totes dues llengües, però també l’estudi de textos literaris cabdals, la relació amb l’entorn i la reflexió sobre la llengua que usa, per tal que tots els nois i noies adquireixin un bagatge instrumental i cultural, un coneixement del món i una sensibilitat literària suficients per poder desenvolupar la seva tasca professional o d’aprenentatge en qualsevol dels camps esmentats.

Des d’aquestes dues matèries, el professorat ha de posar els fonaments perquè es puguin sistematitzar i adquirir les bases per a l’ús correcte de les principals tècniques de comunicació oral i escrita i aprofundir en els recursos bàsics (fònics, morfosintàctics, lèxics, textuals) dels diversos tipus de textos. Així es podrà contribuir, des d’ambdues matèries, a assolir l’objectiu que fa referència a l’ús de totes dues llengües i, alhora, a la tasca de formació general que té encomanada el batxillerat.

Amb aquest mateix criteri, cal tenir en compte que les matèries de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura presenten un mateix currículum i pretenen, doncs, assolir idèntics o similars objectius. Per això és imprescindible la coordinació del professorat dels dos departaments per tal d’optimitzar ensenyaments i afavorir aprenentatges significatius. Ara bé, la metodologia i els punts de partida poden ser distints, atesa la diferent consideració de les dues llengües: el català, llengua pròpia i el castellà, llengua cooficial. No cal dir que fóra desitjable que la coordinació abracés també les altres llengües estudiades en el batxillerat, ja que totes tenen punts de contacte evidents, tant si es tracta de llengües clàssiques com modernes: des de l’etimologia als neologismes, passant per la fonètica, la sintaxi, la producció textual i els recursos comunicatius, entre d’altres. Atès que la llengua és un mitjà instrumental i la literatura un vessant de la cultura general, caldria treballar conjuntament amb les altres matèries en aspectes específics, com són els vocabularis especialitzats, la toponímia, el comentari de text o les situacions socials capaces de contextualitzar els fets literaris i lingüístics.

Per establir els objectius i els continguts de llengua i literatura s’han tingut en compte diferents criteris: l’evolució psicològica de la joventut, els aspectes sociològics, sociolingüístics i epistemològics i l’òptica pedagògica.

L’evolució psicològica de la joventut indica que es troba en una etapa vital en què és possible plantejar la comprensió de continguts d’un nivell abstracte raonable, que els suposi nous reptes mentals i que els faci avançar gradualment en el desplegament del pensament abstracte. L’edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d’oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d’altres i a millorar l’expressió de sentiments i experiències personals. Aquesta és la primera raó per la qual cal incloure en el currículum continguts de literatura. Però la literatura és important també perquè la lectura i l’anàlisi i la reflexió sobre allò que es llegeix proporcionen a l’alumnat uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, sigui prou autònom per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari. Cal remarcar que l’estudi de la literatura ha de partir prioritàriament de la comprensió del text com a missatge i la seva interpretació (descoberta del seu significat, de la seva intenció comunicativa, dels seus valors estètics), a les quals han d’anar orientats els aspectes tècnics del text.

Des de l’òptica sociològica, les necessitats educatives de l’alumnat poden ser vistes en dos vessants: aquelles que, mentre cursen el batxillerat, la matèria de llengua i literatura els pot ajudar a satisfer; i les que, en un futur més o menys immediat, puguin tenir. Pel que fa al primer cas, com que la llengua és una matèria instrumental, és lògic que els continguts d’aquesta matèria els puguin ser útils a l’hora d’exposar un tema, de redactar treballs, fer exàmens, omplir qüestionaris, fitxes, etc., en definitiva: a l’hora expressar coneixements, amb claredat, ordre i concisió, per a d’altres matèries. Però no és només per a l’expressió lingüística durant el batxillerat que cal que l’alumnat practiqui les habilitats de comprensió i expressió de discursos orals i de textos escrits (formals), sinó que també els alumnes que continuïn estudiant o que s’incorporin al món laboral, hauran de dominar la capacitat de processar i expressar els seus coneixements i les seves opinions amb coherència i correcció, de manera formal, tant oralment com per escrit.

Pel que fa a l’aspecte sociolingüístic, cal fer especial esment a la situació actual de la llengua catalana, les dificultats amb què es troba per esdevenir una eina de comunicació útil a tots nivells, amb plenitud de funcions. Tot i que aquesta tasca òbviament és pròpia de tota la societat, les matèries de llengua, aplicant-hi els objectius que li són propis, hi tenen un paper especial, amb l’afavoriment dels aspectes positius de valoració i d’ús en activitats comunicatives, en un context de respecte i interacció multilingüe i multicultural, propi de la societat actual.

En l’aspecte epistemològic, les àrees de coneixement en què es basen els continguts de la matèria són la lingüística i la crítica literària. Tot i tenint present que es tracta de seleccionar aquells elements que han de ser bàsics per a tot l’alumnat i no solament per als qui hagin de continuar estudis en aquestes branques, s’ha volgut donar una visió prou completa de la matèria dividint-la en quatre grans blocs, ja presents en el currículum de l’educació secundària obligatòria, relacionats, respectivament amb:

a) Ús de la llengua, centrat bàsicament en la comunicació, on es treballen les destreses lingüístiques bàsiques i els aspectes essencials de tipologia textual.

b) Literatura, que insisteix en la lectura, anàlisi i comentari de textos literaris, però que no en menysté la contextualització històrica, formació bàsica en una persona culta.

c) Llengua i societat, que, com ja s’ha dit, vol acostar l’alumnat a la realitat sociolingüística del seu entorn immediat.

d) Estudi de la llengua, entès com una reflexió sobre els aspectes fonètics, morfosintàctics i lexicosemàntics de la matèria, però vinculada a l’ús de la llengua i a una anàlisi més global del text.

Pel que fa a les metodologies i els aprenentatges propis de la matèria, cal tenir en compte que l’assimilació de la llengua passa sobretot pel seu ús i que només l’ús permet de reconèixer que s’han après de manera efectiva els diversos elements lingüístics: estructures, paraules, significats, fonemes. L’objectiu essencial de l’aprenentatge de la llengua no és el coneixement teòric del funcionament del codi lingüístic, sinó la seva aplicació: poder-hi expressar coneixements i vivències, influir amb la utilització de la llengua en la realitat que l’envolta. Dels postulats anteriors, se’n dedueix que la millor metodologia és la que parteix de situacions reals de comprensió i expressió oral i escrita, de reflexió i anàlisi a partir de textos.

La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.

Quant a la diversitat de l’alumnat, cal recordar, d’entrada, que es treballa amb nois i noies de 16 a 18 anys, amb interessos ja molt diversificats segons la modalitat de batxillerat escollida, molts dels quals probablement continuaran estudiant, però d’altres, no, i cal tenir present quin és el mínim comú que hauria de tenir qualsevol alumne/a en acabar el batxillerat.

A fi d’evitar les repeticions innecessàries de continguts comuns de totes dues llengües, en els diversos apartats de conceptes de cada curs s’indiquen de manera orientativa els aprenentatges que es poden realitzar des de cada una de les dues llengües (català i castellà). Això comporta que les adquisicions de continguts que l’alumnat fa des d’una de les llengües (català o castellà) s’han d’aplicar de forma pràctica en l’altra llengua. En alguns casos, la introducció de continguts es fa des de totes dues llengües, atesa la idiosincràsia de certs continguts.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variants més usuals en el context situacional de l’alumnat.

2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.

3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, i distingir-ne l’estructura formal i el contingut.

4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions formals.

5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions formals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant, si cal, processadors informàtics.

6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formals escrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals.

7. Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia i la sintaxi.

8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint en compte les relacions textuals i semàntiques.

9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de les literatures catalana i castellana, des del punt de vista formal i de contingut.

10. Llegir significativament, al llarg del batxillerat, obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat.

11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor, amb els períodes més representatius de les literatures catalana i/o castellana i amb altres paràmetres artístics.

12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, amb especial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana.

13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social.

14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana.

15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge.

3. Tipus de textos orals i escrits: característiques.

4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’aspecte oral i en l’escrit.

5. Tipus de textos específics: científics i tècnics; jurídics i administratius; humanístics; periodístics; publicitaris.

II. Literatura

1. Els gèneres literaris.

2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació.

3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

Literatura catalana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

4.3 Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

Literatura castellana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural. Principals gèneres i autors/es.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

4.3 Edat contemporània: marc històric i cultural. Principals gèneres, moviments i autors/es.

III. Llengua i societat

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana. Dominis lingüístics.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic. La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística.

IV. Estudi de la llengua

1. Fonètica i ortografia.

1.1 Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia.

1.2 Els sistemes vocàlic i consonàntic.

2. Gramàtica.

2.1 Text, oració i mot.

2.2 Estructura del text. Els connectors.

2.3 Tipus d’oracions. Funcions sintàctiques. Categories gramaticals.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot.

3.2 Relacions per la forma i pel significat.

3.3 Els camps lèxics i semàntics.

3.4 La formació del lèxic.

3.5 Les locucions i frases fetes.

3.6 Els reculls lèxics.

Procediments

1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i tecnologies digitals (CD-ROM, bases de dades, Internet).

2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals.

3. Reconeixement dels fonemes catalans i castellans, així com els principals al·lòfons dels fonemes catalans.

4. Lectura expressiva de textos formals i literaris.

5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua.

6. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions.

7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.

8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.

9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris.

10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard.

11. Exposició oral amb suport de mitjans tecnològics de presentació.

12. Producció de textos escrits en la varietat estàndard, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport a la revisió i la formalització de documents escrits.

13. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques.

14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades.

15. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren.

16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte el contextos en què se situen.

17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats.

18. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents.

19. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.

20. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya.

21. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

Valors, normes i actituds

1. Relacionats amb la comunicació.

1.1 Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.

1.2 Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.

1.3 Respecte a les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.

1.4 Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals.

2. Relacionats amb la literatura.

2.1 Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

2.2 Interès per conèixer les diverses produccions literàries.

3. Relacionats amb la societat.

3.1 Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques.

3.2 Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals.

4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua.

4.1 Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal.

4.2 Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.

4.3 Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits.

4.4 Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com a una manera d’entendre el món.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua

1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/es i codi. Aspectes no lingüístics. El context.

2. Funcions del llenguatge.

3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: característiques. Els textos expositius, argumentatius, descriptius, narratius, instructius, predictius i retòrics.

4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. La correcció en l’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic, morfosintaxi).

(Llengua catalana, 1, 2, 4. Llengua castellana, 3.)

II. Literatura

1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodisme literari).

2. L’obra literària com a missatge: emissor/a, receptor/a, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació.

4. Evolució històrica de les formes literàries:

(Llengua catalana, 1. Llengua castellana, 2.)

Literatura catalana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural.

La poesia trobadoresca.

Ramon Llull.

Les Cròniques.

L’Humanisme.

La poesia del segle XV: Ausiàs March.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

4.2 Edat moderna: marc històric i cultural.

La literatura catalana entre els segles XVI i XVIII. Renaixement, Barroc, Il·lustració. La literatura popular.

4.3 Edat contemporània: segle XIX.

El romanticisme: marc històric i cultural.

La renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

El realisme i el naturalisme. Narcís Oller.

Literatura castellana

4.1 Edat mitjana: marc històric i cultural.

Lírica tradicional i lírica culta.

Gonzalo de Berceo.

Jorge Manrique.

L’èpica medieval: Cantar del Mio Cid.

La Celestina.

4.2 Edat moderna: segles XVI i XVII. Renaixement i Barroc: marc històric i cultural.

La lírica: temes i estructures. Garcilaso de la Vega. Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.

Models narratius. Tipologia de la novel·la.

La novel·la picaresca: Lazarillo de Tormes. El Buscón.

Miguel de Cervantes i la novel·la moderna: Don Quijote de la Mancha i Novelas ejemplares.

El teatre. Lope de Vega i Calderón de la Barca.

III. Llengua i societat.

1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

5. La variació lingüística: social, geogràfica i estilística. Les varietats geogràfiques del català i del castellà.

(Llengua catalana, 1, 5. Llengua castellana, 5.)

IV. Estudi de la llengua.

1. Fonètica i ortografia.

1.1 Conceptes generals de fonologia, fonètica i ortografia. La síl·laba.

1.2 El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic.

2. Gramàtica.

2.1 Text, oració i mot.

2.3 Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques.

3. Lèxic.

3.1 Estructura del mot. Lexema i morfema.

3.2 Relacions per la forma: derivació i composició.

3.3 Els camps lèxics i semàntics.

3.6 El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD-ROM i a Internet.

(Llengua catalana, 1, 3. Llengua castellana, 1, 2.)

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

I. Ús de la llengua.

5. Tipus de textos específics:

5.1 Textos científics i tècnics.

5.2 Textos jurídics i administratius.

5.3 Textos humanístics.

5.4 Textos periodístics.

5.5 Textos publicitaris.

(Llengua catalana, 5.1, 5.2, 5.3. Llengua castellana, 5.4, 5.5.)

II. Literatura.

3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics.

(Llengua catalana, 3.)

4. Evolució històrica de les formes literàries:

Literatura catalana

4.4 Edat contemporània: segle XX.

El modernisme.

La poesia: Joan Maragall. L’Escola mallorquina.

La narrativa: Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català.

El teatre: Santiago Rusiñol.

El noucentisme. Eugeni d’Ors, Josep Carner i Guerau de Liost.

Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.

La literatura fins als anys quaranta:

Poesia: Carles Riba.

Teatre: J. M. de Sagarra.

La literatura de postguerra:

Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders.

Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu.

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

Assaig: Joan Fuster.

La literatura contemporània: narrativa, poesia i teatre.

Literatura castellana

4.2 L’edat moderna: el segle XVIII: innovació i modernitat.

L’assaig: José Cadalso i Gaspar Melchor de Jovellanos.

El teatre: Leandro Fernández de Moratín.

4.3 Edat contemporània: segles XIX i XX, romanticisme i realisme.

La lírica: José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer.

La prosa: Mariano José de Larra.

El teatre: Duque de Rivas, Antonio García Gutiérrez, José Zorrilla.

La innovació narrativa de la segona meitat del segle XIX: Benito Pérez Galdós i Leopoldo Alas "Clarín".

El segle XX.

La lírica. Antonio Machado. Juan Ramón Jiménez.

La generació del 27: Jorge Guillén, Federico García Lorca, Luis Cernuda i Rafael Alberti.

Tendències de la lírica en la segona meitat del segle.

La narrativa. Pío Baroja i Miguel de Unamuno. Nous models narratius.

La literatura hispanoamericana. Jorge Luis Borges, Pablo Neruda, Gabriel García Márquez.

El teatre: evolució i transformació.

L’assaig.

III. Llengua i societat.

2. Origen i evolució social de les llengües catalana i castellana.

3. Els fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme, diglòssia, conflicte lingüístic (minorització, substitució, normalització). La planificació lingüística i els processos de normalització lingüística.

4. L’ús públic de la llengua en els mitjans de comunicació i en altres àmbits.

(Llengua catalana, 2, 3, 4. Llengua castellana, 2)

IV. Estudi de la llengua.

1. Fonètica i ortografia.

1.2 Fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic.

2. Gramàtica.

2.2 Estructura del text. Els connectors.

2.3 L’oració composta. Juxtaposició, coordinació i subordinació.

3. Lèxic.

3.2 Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia, hiponímia.

3.4 La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, doblets i pseudoderivats.

Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neologismes.

3.5 Les locucions i frases fetes.

(Llengua catalana, 1, 2, 3.2, 3.5. Llengua castellana, 2, 3.4, 3.5.)

Objectius terminals

1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar, social, acadèmic i dels mitjans de comunicació.

2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en biblioteques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques.

3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa.

4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la producció de textos orals i escrits.

5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i registres de la llengua.

6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i prosòdia adequada.

7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua.

8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris.

9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió.

10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic, administratiu, científic i tècnic (de divulgació), amb identificació del tema, establiment de les idees-clau i organitzar-les correctament en un esquema.

11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicativa més adient.

12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes de cada situació comunicativa.

13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics i eines de verificació de textos.

14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a l’hora de produir missatges orals i escrits.

15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos.

16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic castellà.

17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis.

18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen.

19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura.

20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estructura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa.

21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor caracterització dels diversos tipus de textos.

22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons els esquemes i les tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent.

23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text.

24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.

25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat.

26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, relacionar-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura.

27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època.

28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya.

29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats.

30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana.

31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.

32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal.

33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.

34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Llengües estrangeres

Introducció

L’aprenentatge d’una llengua estrangera, a més de tenir una funció instrumental important, en la mesura en què es proposa l’assoliment d’uns sabers i d’unes habilitats necessaris per comunicar eficaçment, té també una funció formativa, ja que permet de desenvolupar tots els aspectes de la persona: perceptius, corporals, afectius, cognoscitius, socials, etc. Aprendre una llengua és alhora un procés privilegiat per apreciar i valorar la diversitat cultural i la pròpia identitat, i desenvolupar una actitud oberta, crítica i de contrast dels valors culturals. A això s’afegeix la funció de desenvolupar la consciència lingüística, la reflexió sobre les llengües i el llenguatge humà, la qual cosa ha de contribuir a l’aprenentatge de les llengües pròpies i d’altres llengües estrangeres.

Una llengua és fonamentalment un mitjà de comunicació. En aquest sentit, l’aprenentatge d’una llengua estrangera ha de permetre a l’alumnat esdevenir sensible envers les diferents manifestacions de la comunicació humana, tant socials com culturals. Aprendre una llengua estrangera implica una reorganització del repertori verbal de l’aprenent, el qual esdevé plurilingüe i gestor de l’aprenentatge i l’ús de les diferents llengües del seu repertori.

L’adquisició de la competència comunicativa en una llengua estrangera suposa no només aprendre formes lingüístiques i saber-les usar i interpretar, sinó també el coneixement dels valors, les normes i les representacions col·lectives socials i culturals que comparteixen els interlocutors. En aquest sentit, s’entén per "cultura" el conjunt socialment heretat de pràctiques i creences que determinen el teixit de la nostra vida. Per tant, l’ensenyament de la cultura no s’ha de reduir al patrimoni cultural d’una comunitat determinada sinó que s’ha d’evitar l’estereotip i posar en relleu els aspectes que donen sentit a les activitats comunicatives habituals i que ajuden a establir relacions d’empatia amb parlants de la llengua meta.

El Consell d’Europa estableix un marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües, en el qual proclama la necessitat que els aprenents desenvolupin competències suficients per tal de relacionar-se amb persones de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i eliminar els prejudicis i la discriminació. A més, en aquesta etapa, els idiomes s’utilitzaran per promoure la formació intel·lectual i per accedir a d’altres àrees de coneixement que permetin als alumnes fer seguiment dels progressos en el saber científic, humanístic i tecnològic. Per tot això els objectius i els continguts de les llengües estrangeres al batxillerat continuen oferint l’enfocament comunicatiu que es proposa a l’educació secundària obligatòria i en reforcen els aspectes globalitzador i interdisciplinari.

Pel que fa als procediments, que tenen com a finalitat el desenvolupament d’habilitats i estratègies comunicatives, s’organitzen en procediments relatius a la comprensió, l’expressió i la interacció, en els quals els interlocutors són alhora productors i receptors. De manera especial s’ha de fomentar la capacitat dels alumnes per comunicar-se i interactuar oralment tant en contextos informals, com en contextos amb un cert grau de formalitat. Les estratègies de mediació (en les quals l’usuari fa el paper d’intermediari entre interlocutors que no s’entenen), es consideren com a component natural de les converses, la redacció i la lectura dels aprenents en aquesta etapa educativa, però no es treballen sistemàticament.

A més, tenint en compte que l’alumnat d’aquest cicle és més capaç de reflexionar sobre la llengua i sobre el propi procés d’aprenentatge, i també de copsar més recursos expressius i estilístics de l’idioma, cal aprofundir en la presa de consciència sobre l’organització discursiva i textual que permetin a l’alumnat, d’una banda, la comprensió acurada dels enunciats i, de l’altra, l’enriquiment dels recursos propis d’expressió. La reflexió també ha de promoure en l’alumnat l’esperit crític envers l’ús verbal tenint en compte el context i els interlocutors.

Quant als fets, conceptes i sistemes conceptuals, s’han agrupat els continguts d’ordre pragmàtic en nou funcions comunicatives, les quals agrupen les microfuncions i macrofuncions del marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge de les llengües més rellevants per a aquest cicle. Aquestes funcions es consideren el suport de tots els elements lingüístics, com ara els elements fonètics i gràfics, els elements morfosintàctics, els lèxics i els elements de gramàtica textual, necessaris per realitzar-les en els diferents discursos.

La tipologia de textos i documents que cal emprar ha de ser molt variada i ha d’incloure textos accessibles amb valor literari, i s’ha de presentar en suports diversos, incloent-hi els formats electrònics. Els continguts conceptuals també donen una especial importància als aspectes culturals.

Pel que fa als valors, normes i actituds, continuen tenint importància aquelles actituds referides a la interacció comunicativa i a la diversitat cultural; tanmateix, la principal diferència en relació amb l’educació secundària obligatòria es troba en la necessitat de revisar constantment el procés, per tal d’arribar a productes finals més acurats i a una postura més madura davant l’aprenentatge d’una llengua.

La realització de tasques comunicatives en situacions reals i pedagògiques és essencial per a la comunicació i l’aprenentatge, en la mesura que aquestes tasques posen en funcionament les estratègies de comunicació i aprenentatge de l’alumnat per tal d’acomplir objectius comunicatius. Els objectius terminals expliciten les capacitats comunicatives concretes observables emmarcades en els àmbits de comunicació pública, privada, educativa i professional que s’espera que l’alumnat assoleixi en cada curs, de manera que les tasques que porten a terme els alumnes siguin progressivament més complexes, menys familiars i amb menys suports externs i les produccions presentin nivells superiors de fluïdesa, complexitat i correcció formal. Atès que els fets lingüístics mai no es donen aïllats o descontextualitzats, la seqüenciació de capacitats determinada pels objectius terminals esdevé, doncs, la base integradora per a la seqüenciació de continguts. Encara que nombrosos objectius terminals estiguin redactats en termes de producció lingüística, el seu assoliment també pressuposa determinades capacitats receptives. En aquest sentit és raonable esperar que els alumnes siguin capaços de descodificar missatges de més gran complexitat que els que són capaços de produir.

Finalment, als tradicionals entorns de comunicació oral i escrita, resulta imprescindible afegir-hi l’ús actiu dels mitjans audiovisuals i dels entorns de comunicació electrònica, els quals han esdevingut un component essencial de la competència comunicativa de la dona i l’home contemporanis.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Valorar la llengua estrangera com a mitjà per comunicar i com a eina d’aprenentatge, tant per accedir a d’altres coneixements, com per transformar-los o crear-ne de nous.

2. Utilitzar la llengua estrangera de manera creativa i amb una actitud de curiositat intel·lectual.

3. Expressar-se eficaçment en llengua estrangera oralment i per escrit emprant les estratègies comunicatives adients en situacions diverses de la vida personal, pública, educativa i en un possible futur professional.

4. Mostrar autonomia en la comprensió de missatges orals i escrits utilitzant les habilitats de buscar les informacions pertinents, de realitzar inferències i d’interpretar elements rellevants.

5. Comprendre els elements essencials i copsar la funció i l’organització discursiva de textos de temàtica general extrets dels mitjans de comunicació, així com literaris, científics i humanístics, i d’altres adequats als interessos de l’alumnat d’aquesta edat.

6. Desenvolupar una actitud de reflexió sobre la llengua en la comunicació amb la finalitat de millorar les produccions pròpies i comprendre les dels altres, mostrant una capacitat de raonament pròpia i esperit crític.

7. Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge, de les estratègies per aprendre i dels recursos a l’abast, i desenvolupar un cert grau d’autonomia, que permetrà prosseguir més tard l’aprenentatge de la llengua estrangera, i iniciar el d’altres llengües.

8. Reconèixer la importància que té la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món intercultural.

9. Valorar críticament diferents expressions culturals i artístiques lligades a la realitat lingüística i social de les comunitats que parlen la llengua estrangera, per tal d’aconseguir una millor comprensió de cultures distintes a la pròpia, i una millor comunicació amb els seus parlants, comprenent alhora el valor relatiu de les convencions socioculturals.

10. Cooperar amb els companys/es i el professor/a en la gestió i realització de tasques d’aprenentatge.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

3. Llengua i cultura.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

Procediments

1. Relatius a l’anàlisi i la comprensió.

1.1 Adequació de diferents tipus de lectura i escolta a la diversitat d’intencions del lector o oïdor i de les funcions dels textos.

1.2 Percepció, localització i identificació d’elements significatius.

1.3 Predicció del contingut d’un text oral o escrit i deducció i inferència del significat d’elements desconeguts, a partir del context lingüístic i no lingüístic, dels coneixements lingüístics o del coneixement del món.

1.4 Obtenció d’informació global i específica d’un text.

1.5 Interrelació i globalització dels elements significatius.

1.6 Comparació i contrast entre textos o documents sonors i gràfics sobre el mateix tema apareguts en diferents mitjans de comunicació.

1.7 Discerniment entre informació i opinió.

2. Relatius a l’expressió lingüística.

2.1 Formulació d’hipòtesis sobre les expectatives, els interessos o les actituds comunicatives que puguin tenir els receptors dels textos.

2.2 Planificació i organització del missatge en funció de la situació de comunicació.

2.3 Utilització d’estratègies de compensació davant de mancances lingüístiques.

2.4 Revisió de les produccions i reparació dels aspectes problemàtics detectats.

3. Relatius a la interacció.

3.1 Atenció eficaç a l’interlocutor, efectuant demandes de clarificació i repetició en cas de necessitat.

3.2 Cooperació amb l’interlocutor en la gestió de la conversa, facilitant la seva progressió mitjançant la sol·licitud o l’oferiment d’ajut i la provisió de la retroacció adequada.

3.3 Tractament conjunt dels problemes de comunicació sorgits durant la conversa.

3.4 Negociació dels torns de parla amb l’interlocutor agafant-los i cedint-los oportunament.

4. Relatius a la reflexió sobre la llengua i la comunicació.

4.1 Conceptualització de fets de llengua i comunicació.

4.2 Formulació i confirmació d’hipòtesis sobre el funcionament de la llengua a partir de tasques de comunicació.

4.3 Observació i comparació de: diferents modalitats discursives; diferents varietats lingüístiques; coincidències i diferències concretes entre llengües.

4.4 Reconeixement de fets estilístics i de la polivalència del llenguatge i la comunicació.

4.5 Desenvolupament de l’esperit crític respecte als usos lingüístics.

5. Tècniques de treball i estratègies per a l’autonomia de l’aprenentatge.

5.1 Recerca d’informacions i de documentació, i utilització d’eines de treball per a l’aprenentatge de l’idioma.

5.2 Elaboració i organització del propi material de treball.

5.3 Memorització comprensiva.

5.4 Fixació d’objectius propis d’aprenentatge.

5.5 Presa de consciència sobre el propi aprenentatge lingüístic i reflexió sobre les pròpies característiques com a aprenent d’una llengua estrangera.

5.6 Autoavaluació i coavaluació de l’aprenentatge.

Valors, normes i actituds

1. Actituds enfront de la interacció comunicativa.

1.1 Interès per comunicar-se, expressar-se.

1.2 Receptivitat respecte a l’interlocutor.

1.3 Interès per establir relacions socials amb parlants de llengües estrangeres.

1.4 Reconeixement del paper que té la llengua estrangera en les tecnologies de la informació i la comunicació.

1.5 Reconeixement de la importància de la llengua estrangera per aprofundir en coneixements que siguin d’interès al llarg de la vida professional.

2. Actituds enfront de l’aprenentatge de la llengua.

2.1 Esforç personal i responsabilitat.

2.2 Cooperació i participació a la dinàmica de la classe.

2.3 Interès per continuar aprenent.

2.4 Hàbit de reflexió lingüística.

2.5 Hàbit de revisió de la producció lingüística pròpia.

2.6 Interès per desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge.

3. Actituds enfront de la diversitat cultural.

3.1 Acceptació de l’alteritat i la diferència.

3.2 Valoració de la pròpia identitat cultural en relació amb el respecte als altres.

3.3 Superació dels prejudicis i estereotips sobre les cultures i els pobles.

4. Actituds enfront de fets culturals propis de les llengües.

4.1 Actitud crítica raonada i sentit de l’humor.

4.2 Obertura i curiositat intel·lectuals.

4.3 Sensibilitat lingüística i estètica.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, preferència, satisfacció-insatisfacció, interès, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (obligació-absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, agraïment, por).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, tancant i fent progressar la conversa, i expressant relacions lògiques entre les diverses unitats significatives.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua.

2.2 Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3 Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; els mots transparents i pròxims.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1 Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia i registres formal i col·loquial.

3.2 Les maneres de pensar, entendre el món, viure i relacionar-se en les diferents comunitats lingüístiques estudiades, i especialment les europees; correspondències en la cultura pròpia dels alumnes.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1 Còmics, concursos i anuncis de televisió, pel·lícules amb o sense subtítols i altres documents visuals o audiovisuals accessibles.

4.2 Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3 Textos amb valor literari seleccionats i obres literàries completes adaptades clàssiques o contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4 Textos i documents amb format electrònic: CD Rom, pàgines web.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Aspectes pragmàtics: principals funcions comunicatives.

1.1 Demanar, explicar i transmetre informacions sobre fets, idees i processos amb un discurs organitzat i entenedor.

1.2 Expressar i descobrir actituds emocionals (grat-desgrat, satisfacció-insatisfacció, queixa, desig, gratitud, intenció), intel·lectuals (acord-desacord, obligació-absència d’obligació, permís, necessitat, capacitat, possibilitat, hipòtesis, predicció, deducció) i morals (disculpa, perdó, lament, agraïment, penediment).

1.3 Fer fer, mitjançant suggeriments, advertiments, consells, peticions d’ajuda, prohibicions.

1.4 Relacionar-se socialment amb salutacions, presentacions, acomiadaments i altres fórmules socials.

1.5 Estructurar el discurs, obrint, fent progressar i tancant la conversa, i establint relacions lògiques entre les diverses unitats significatives del text.

1.6 Reparar la comunicació en cas de malentès o de problemes de forma.

1.7 Descriure detalladament persones, coses, l’entorn i situacions diverses, i comparar-les.

1.8 Narrar en seqüències coherents, esdeveniments i fets presents, passats i futurs; concrets i habituals.

1.9 Argumentar i contraargumentar donant opinions, raonaments i justificacions per tal de convèncer.

2. Aspectes semanticoformals de la llengua.

2.1 Fonologia i fonètica: aspectes prosòdics: accentuació, ritme i entonació; i sistema fonològic de la llengua. Fonemes que presenten una especial dificultat.

2.2 Gramàtica: aspectes de morfologia, sintaxi i gramàtica textual; funcions comunicatives, i dels textos treballats.

2.3 Lèxic: camps semàntics essencials per a la comunicació eficaç; els mots i les expressions que derivin dels temes tractats; falsos conats d’ús freqüent; expressions idiomàtiques més freqüents (frases fetes), algunes diferències lèxiques entre les varietats geogràfiques de la llengua més esteses.

2.4 Ortografia: els grafemes regulars i la seva relació amb els fonemes corresponents. L’ortografia gramatical i arbitrària corrent.

3. Llengua i cultura.

3.1 Aspectes sociolingüístics: marcadors de les relacions socials, normes de cortesia, registres formal, col·loquial i familiar, varietats geogràfiques estàndard, connotacions del usos socials.

3.2 Punts de referència socials, institucionals, geogràfics, històrics, científics i tecnològics presents o implícits en els suports i documents de treball, especialment aquells que permeten d’entendre la complexitat del món actual i de situar-s’hi.

3.3 Característiques més assenyalades de les obres literàries llegides.

4. Textos i documents de diversa naturalesa, procedència i suport.

4.1 Documents visuals i audiovisuals accessibles: còmics, noticiaris, documentals, concursos, anuncis, pel·lícules.

4.2 Documents sonors i escrits pedagògics i autèntics accessibles, amb varietat de temes rellevants per als interessos del jovent.

4.3 Obres clàssiques adaptades i obres completes accessibles, especialment contemporànies, d’interès per al jovent.

4.4 Textos i documents amb format electrònic: CD-ROM, pàgines web.

Objectius terminals

1. Copsar la funció i la intenció discursiva principal de diferents documents orals i escrits.

2. Identificar les idees principals i extreure informacions específiques principals i informacions específiques de varietat de tipus de textos orals i escrits de més gran complexitat lingüística i discursiva sobre temàtiques d’interès general i de divulgació de diferents camps del saber provinents de mitjans no especialitzats.

3. Comprendre converses de més gran durada i complexitat lingüística i discursiva en condicions determinades: situacions de la vida quotidiana, en varietats estàndard de la llengua, amb unes condicions d’audibilitat i intel·ligibilitat favorables.

4. Llegir amb comprensió suficient fragments literaris i algunes obres completes adequades en edició reduïda o originals accessibles.

5. Interpretar informació presentada de manera gràfica, com ara en taules, diagrames o esquemes, similars als que s’utilitzen a la vida quotidiana.

6. Realitzar inferències a partir del context lingüístic i no lingüístic, en textos orals i escrits.

7. Utilitzar eficaçment material de consulta tant per trobar informacions (enciclopèdies, revistes, llibres de divulgació, pàgines web) com per millorar les seves capacitats de comprensió i expressió (diccionaris i gramàtiques).

8. Utilitzar de manera habitual la llengua estrangera com a llengua vehicular a classe.

9. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua mitjançant la inducció o deducció de les regles corresponents.

10. Adoptar rols socials en representacions de guions elaborats pels mateixos aprenents respecte de situacions en escenaris habituals i menys habituals per a l’aprenent (el restaurant, l’aeroport, cita amb el metge per telèfon), mostrant progressivament nivells superiors de correcció i de complexitat lingüística i discursiva.

11. Participar en converses informals i semiformals, incloent converses telefòniques, amb diverses finalitats, en varietat de situacions socials simulades, amb l’ajut de targes de rol, mostrant progressivament nivells superiors de complexitat lingüística i discursiva.

12. Resoldre conjuntament activitats que impliquin que els parlants han d’arribar a un acord des de posicions inicials discordants.

13. Resoldre conjuntament tasques en les quals s’ha de compartir la informació, la qual es troba repartida entre tots els membres del grup: trencaclosques informatius, completar una graella, trobar diferències.

14. Impartir instruccions per tal que l’interlocutor pugui realitzar una acció de manera adequada, com ara seguir un mapa fins a arribar a un lloc o fer un dibuix.

15. Resoldre individualment o conjuntament tasques de tipus cognitiu, social o personal, com ara un problema de lògica, decidir l’organització ideal d’un grup social o descobrir els punts forts de la pròpia personalitat.

16. Narrar oralment i per escrit episodis biogràfics i relats històrics o de ficció.

17. Descriure, oralment i per escrit, persones, objectes i llocs amb una finalitat comunicativa.

18. Mantenir correspondència informal i amb un cert grau de formalitat, amb finalitats diverses (demanar informació, demanar disculpes, formular una queixa, etc.), tant en suport paper com per via electrònica, respectant les convencions de cada gènere i mostrant nivells de correcció formal acceptables.

19. Contribuir activament a discussions o debats orals o per Internet, escoltant atentament i argumentant les pròpies opinions, respectant les convencions del gènere.

20. Elaborar, individualment o en grup, treballs sobre un àrea cultural o científica d’interès: història, literatura, música, biologia, ecologia, tecnologia etc., respectant les característiques formals d’un treball acadèmic, després d’haver cercat documentació sobre el tema.

21. Exposar oralment un treball personal o de grup, redactat amb anterioritat.

22. Redactar una ressenya crítica sobre una obra literària o una pel·lícula, seguint un esquema o altres ressenyes crítiques com a suport.

23. Redactar assaigs al voltant d’un tema d’interès, on s’expressin raonadament les opcions personals, seguint un esquema o textos previs com a suport.

24. Explicar processos tecnològics o científics estudiats, a partir d’anotacions, diagrames o altres tipus de recursos.

25. Redactar escrits, com ara una carta o diari, explicant les seves experiències i els seus objectius com a aprenent d’una llengua estrangera, mostrant un bon coneixement d’un mateix i una actitud reflexiva.

26. Redactar i posar en comú informes explicant el procés que s’ha portat a terme per realitzar una tasca determinada o un petit experiment i presentar els resultats.

27. Redactar textos persuasius com ara un assaig, article o discurs, recorrent a l’argumentació i la contraargumentació.

28. Redactar un currículum amb organització de la informació, correcció formal i presentació adequades.

29. Participar en una simulació d’entrevista de treball.

30. Elaborar i administrar, individualment o en grup, enquestes destinades a copsar l’opinió d’altres persones sobre un tema d’interès per als jovents; processar i interpretar les dades recollides i presentar els resultats, oralment o per escrit, d’una manera clara i precisa.

31. Utilitzar els coneixements formals i pragmàtics sobre la llengua per millorar les pròpies produccions.

Filosofia

Introducció

Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic.

Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat. Tanmateix, no hi ha una única filosofia, ni una sola història de la filosofia, raó per la qual és necessari considerar quins han de ser els seus continguts i quina la seva orientació en el marc dels estudis d’aquesta etapa.

Com a matèria comuna de batxillerat, la filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà.

Des d’aquest punt de vista, l’educació filosòfica en el batxillerat hauria de proporcionar a l’alumnat:

Un bagatge de conceptes que li permeti organitzar els coneixements que va adquirint al llarg dels estudis i de la pròpia experiència.

Les raons que donen suport als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions humanes.

Els grans models d’anàlisi filosòfica del coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat, elaborats al llarg de la història.

Els recursos per a la pràctica de la reflexió, l’argumentació crítica, la creença i la valoració racional i l’acció responsable.

Per complir aquestes funcions, la filosofia en el batxillerat s’articula en dues fases o moments, que corresponen als dos cursos de l’etapa: en primer lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. En segon lloc, es fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i pensadores, més significatius de la història de la filosofia. Hom entén que sense aquesta referència històrica és difícil orientar-se en el terreny filosòfic i, per tant, es considera un complement indispensable de l’apropament temàtic. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti la reflexió crítica, però és funció de la història de la filosofia afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història del pensament.

L’educació filosòfica en el batxillerat inclou també procediments a través dels quals l’alumnat ha de millorar la seva capacitat d’interpretar problemes teòrics i d’expressar raonadament les seves opinions, i un conjunt de valors, normes i actituds favorables a la reflexió, la racionalitat, el respecte crític i el diàleg.

El desenvolupament en dos cursos dels diferents continguts del currículum ha de ser rigorós i coherent, i ha de presentar una visió completa i ordenada de la filosofia i la seva història. Tanmateix, l’organització dels continguts pot ser flexible. Es pot dedicar el primer curs a fer una anàlisi conceptual dels temes que tracta la filosofia, i treballar la seva dimensió històrica en el segon curs de l’etapa (aquest és el plantejament triat a l’hora de fer la seqüenciació que es presenta com a model). Però també es poden treballar simultàniament ambdós aspectes (a partir dels temes filosòfics, conèixer alguns elements de la història de la filosofia o, a partir de la història, prendre consciència de quins són i com es poden analitzar els problemes filosòfics).

En resum, el currículum de filosofia és obert i permet al professorat un ampli marge d’actuació, amb l’única condició d’abordar les qüestions fonamentals de la filosofia i atendre la dimensió històrica dels problemes.

Objectius generals

L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de:

1. Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques.

2. Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l’expressió raonada, en temes propis de la matèria.

3. Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació amb temes filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions.

4. Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les pròpies conviccions.

5. Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la història de la filosofia en relació amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.

6. Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, situar-les en el seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat.

7. Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, identificar el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen.

8. Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l’acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d’idees.

9. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d’informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes.

10. Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Els grans temes de la filosofia.

El saber filosòfic.

El coneixement.

La realitat.

L’ésser humà.

L’acció humana.

La societat.

2. Elements d’història de la filosofia.

Pensament antic i medieval.

Pensament modern.

Pensament contemporani.

Procediments

1. Definició de conceptes bàsics i caracterització de teories filosòfiques sobre el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat.

2. Reconeixement de temes i problemes filosòfics i establiment de relacions amb els principals corrents filosòfics en què han estat plantejats.

3. Lectura i comentari de textos filosòfics significatius. Identificació de tema i tesi, estructura expositiva i conclusions.

4. Establiment de relacions entre el contingut d’un text i les idees de l’autor o l’autora, del corrent al què pertany, així com amb les circumstàncies de l’època i influències.

5. Preparació i realització d’exposicions orals i debats sobre temes de la matèria, usant, si cal, mitjans tecnològics de presentació.

6. Realització de treballs escrits, individualment i en equip, sobre algun tema o problema filosòfic, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport.

7. Argumentació dels propis punts de vista en relació amb qüestions filosòfiques.

8. Elaboració de fitxes, diagrames, esquemes i resums que permetin sintetitzar informació i establir relacions entre els autors i autores de la història de la filosofia i altres esdeveniments de l’època.

Valors, normes i actituds

1. Interès i atenció per a l’adquisició de nous coneixements.

2. Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.

3. Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les accions pròpies i alienes.

4. Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la presa de decisions pràctiques.

5. Autoformació del caràcter i responsabilitat.

6. Solidaritat i consciència planetària.

Primer curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Els grans temes de la filosofia.

1. El saber filosòfic.

1.1 Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic.

1.2 Sentit i necessitat de la filosofia.

1.3 La filosofia i la seva història. El paper de la dona en la història de la filosofia.

2. El coneixement.

2.1 Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic.

2.2 Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement.

2.3 L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies.

3. La realitat.

3.1 El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques.

3.2 La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i materialistes.

3.3 Els grans problemes de la metafísica occidental.

4. L’ésser humà.

4.1 L’espècie humana: evolució i cultura.

4.2 El comportament humà.

4.3 La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà.

5. L’acció humana.

5.1 L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística.

5.2 L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins.

5.3 L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica.

6. La societat.

6.1 Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social.

6.2 Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social.

6.3 Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.

Segon curs

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Elements d’història de la filosofia.

S’hauran de treballar les grans línies de pensament de cada període i aprofundir en l’estudi de, com a mínim, tres autors de cada apartat.

1. Pensament antic i medieval.

1.1 Pensament grec (I): la realitat i el coneixement. Monisme i pluralisme; idealisme i empirisme.

1.2 Pensament grec (II): l’ésser humà i la societat. Teories ètiques i polítiques.

1.3 Pensament hel·lenístic i grecoromà: saviesa pràctica i ciència empírica.

1.4 Pensament medieval: religió i filosofia.

Autors: Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca; Agustí de Hipona, Anselm de Canterbury, Averrois, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockam.

2. Pensament modern.

2.1 Pensament renaixentista: Humanisme i Reforma. Filosofia i política.

2.2 La revolució científica. Matemàtiques i experimentació.

2.3 Pensament barroc: el coneixement i la veritat. Racionalisme, empirisme i escepticisme.

2.4 Pensament il·lustrat: raó i progrés.

Autors: Maquiavel, Montaigne, Galileu; Descartes, Spinoza, Hobbes, Locke, Hume, Voltaire, Rousseau, Kant.

3. Pensament contemporani.

3.1 Pensament i societat industrial: economia i treball.

3.2 La crisi de la raó il·lustrada: irracionalisme, vitalisme, nihilisme.

3.3 La reflexió sobre el ser i l’existència.

3.4 Pensament actual: filosofia i llenguatge; la reflexió sobre la ciència i la tecnologia; la reflexió sobre la ètica i la política.

Autors/es: Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Heidegger, Ortega, Zambrano, Wittgenstein, Popper, Arendt, Foucault.

Objectius terminals

1. Reconèixer temes i problemes filosòfics, identificar els conceptes a través dels quals es formulen i establir relacions amb els sistemes filosòfics que els plantegen.

2. Comprendre les diferents solucions que han rebut aquests problemes per part de pensadors i pensadores de diferents èpoques, i situar-les en el seu context històric i cultural.

3. Analitzar el paper de les dones filòsofes en la història del pensament, les seves aportacions i les circumstàncies socials i culturals que n’han dificultat la difusió i reconeixement.

4. Comentar textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics, des d’un punt de vista comprensiu i crític, identificant tema, tesi, estructura expositiva i conclusions, valorant els supòsits dels què parteixen i les solucions que proposen.

5. Comparar i relacionar textos filosòfics de distintes èpoques i autors, a fi d’establir entre ells semblances i diferències de plantejament.

6. Realitzar, de manera individual i en grup, treballs monogràfics sobre algun tema o problema filosòfic, sobre algun filòsof o sistema filosòfic, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport.

7. Analitzar les diferències o coincidències entre dos o més opinions filosòfiques que tractin d’una mateixa qüestió, en el mateix moment i al llarg de la història.

8. Preparar i realitzar exposicions orals i debats que fomentin l’escolta activa, l’intercanvi d’idees i l’argumentació sobre temes i problemes filosòfics, amb suport, si cal, de mitjans tecnològics de presentació.

9. Argumentar els propis punts de vista, oralment i per escrit, en relació amb qüestions d’interès suggerides per la matèria.

10. Elaborar, individualment o en equip, esquemes de les diferents èpoques de la Història de la filosofia, que sintetitzin i recullin semblances i diferències entre els filòsofs estudiats i els posin en relació amb altres esdeveniments històrics i culturals de l’època.

11. Caracteritzar la filosofia com activitat de coneixement i com a discurs racional, valorant el seu paper, sentit i utilitat per a la vida humana.

12. Identificar els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental i els temes que són objecte d’atenció filosòfica en aquell moment.

13. Relacionar les característiques socials i culturals d’una època amb el tipus de reflexió filosòfica que hom practica.

14. Situar correctament els principals filòsofs estudiats en el seu context històric, cultural i filosòfic, i estudiar amb profunditat tres filòsofs de cada un dels períodes assenyalats de la història del pensament.

15. Exposar, de manera clara i ordenada, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat.

16. Reconèixer les característiques del coneixement humà, el seu origen, possibilitats i límits, i justificar que tant les teories com els fets han de tenir una fonamentació suficient i raonada.

17. Identificar els trets distintius del saber científic i valorar la seva aplicació pràctica per mitjà de la tecnologia.

18. Distingir veritat i certesa, així com diferents concepcions filosòfiques sobre la veritat.

19. Identificar premisses i conclusions, i analitzar la validesa d’argumentacions inductives i deductives.

20. Reconèixer els reptes cognoscitius i explicatius que planteja la realitat i adoptar una actitud crítica davant les respostes de les cosmovisions científiques i de la metafísica.

21. Distingir les posicions filosòfiques materialistes i espiritualistes en relació amb la interpretació de la realitat.

22. Identificar algun de les grans qüestions que ha abordat la metafísica al llarg de la història de la filosofia.

23. Conèixer i valorar distintes interpretacions, científiques i filosòfiques, sobre l’ésser humà i el seu comportament.

24. Entendre la dimensió natural, social i cultural de l’ésser humà.

25. Conèixer i analitzar la naturalesa de les accions humanes, en tant que lliures, responsables, transformadores i ajustades a normes.

26. Analitzar els trets de racionalitat de les accions humanes, i de les creences i fins que les fonamenten, i incorporar-los a la pròpia conducta.

27. Identificar i analitzar els elements de l’acció moral.

28. Entendre i distingir diferents concepcions filosòfiques que s’han donat al llarg de la història sobre el bé, el deure i els drets morals.

29. Reconèixer les característiques i les funcions de la vida en societat, l’organització social i les diferents formes de govern.

30. Analitzar la relació entre l’individu i la societat i les dificultats i els avenços aconseguits en l’afany per construir una societat justa, democràtica i solidària.

31. Caracteritzar diferents concepcions filosòfiques sobre l’origen de la societat i la fonamentació de l’Estat.

32. Valorar positivament l’esforç de la filosofia per donar solució als problemes cognoscitius, ètics i polítics que s’han plantejat els humans al llarg de la història.

33. Valorar positivament el debat entre posicions contràries com a mitjà per practicar el respecte als altres i l’actitud raonable, dialogant i solidària.

34. Aplicar els coneixements assolits amb la filosofia i la història de la filosofia a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques.

Història

Introducció

La matèria d’història intenta donar resposta a algunes de les preguntes essencials plantejades per l’espècie humana sobre el passat i sobre els fonaments explicatius del present. La història comunica informacions rellevants del passat i facilita la comprensió i l’acció social responsable en el present, a més de contribuir a fer créixer les capacitats d’anàlisi, reflexió i comunicació sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials. En aquest sentit constitueix una matèria que, pel mateix objecte del seu coneixement, situa els esdeveniments en el temps i intenta proporcionar un marc explicatiu complex, i alhora globalitzador, des d’una perspectiva dinàmica; és a dir, des de la persona al grup social i des de la concreció de la font a la construcció dels models abstractes. A tot plegat cal afegir-hi l’aportació pràctica dels valors de l’humanisme, una de les arrels de la civilització occidental. Per tot plegat se li reconeix un alt valor educatiu el qual contribueix a la formació de ciutadans responsables i conscients de les seves obligacions amb la societat.

Aquesta matèria inclou totes les etapes històriques des de l’Antiguitat fins a la societat actual, tractades de manera contínua i global. Atès que a l’inici del segle XXI, davant del dilema entre amplitud i profunditat, cal optar per la segona, sempre que sigui possible, sembla convenient donar el màxim protagonisme a l’estudi de la contemporaneïtat recent. Per això els continguts factuals i conceptuals anteriors a l’etapa que tradicionalment es considera contemporània (blocs 1 dels continguts de fets, conceptes i sistemes), es presentaran com una introducció general de l’esdevenir i del llegat històrics a la península Ibèrica. La presentació d’aquests continguts no hauria d’ocupar més d’un quart de l’horari lectiu total (1 crèdit dels 4). Així, doncs, encara que l’àmbit cronològic d’aquest currículum arrenqui de l’Antiguitat, l’atenció didàctica se centrarà en l’etapa contemporània i, dins d’aquesta, es posarà un especial èmfasi en la hist&