|
|
| 15/11/05 |
ÍndexEns podem imaginar que no existeix el Pacte de Toledo i que no formem part de la Unió Europea. Ens podem imaginar que no hi ha marc normatiu o que el podem canviar cada moment. Però la realitat és la que és. En el Pacte de Toledo no hi érem només els treballadors i les treballadores, hi havia representats els interessos de les grans patronals i de la banca. Un pacte és un equilibri on totes les parts han d’aconseguir guanyar-hi alguna cosa, si volem que duri i que sigui útil. El consens que s’aconsegueix impedeix l’aplicació de mesures unilaterals. CCOO creu en els pactes. Per avançar s’ha de construir sobre bases sòlides. Cada avenç s’ha de blindar amb un document signat i segellat, i amb normativa que el desenvolupi per bloquejar la marxa enrere. No pactar és no fer res, deixar les mans lliures a la contrapart. Una irresponsabilitat. No és més revolucionari qui més demana sinó qui més aconsegueix. És en el Pacte de Toledo on CCOO, UGT i tots els partits polítics signen l’estabilització del marc normatiu de les pensions a Espanya. A partir de l’article 41 de la Constitució i del seu desenvolupament en els pactes de Toledo, a Espanya hi ha tres nivells de protecció:
Amb aquesta configuració només es deixa una opció d’entre sis a la iniciativa i el negoci purament privats, la dels plans individuals, ja que en els plans associats i en els d’ocupació hi ha la possibilitat de fer un control col·lectiu sobre els fons. Molts treballadors i treballadores ja tenien plans de pensions d’empresa, i calia ordenar-los i donar-los-hi continuïtat. En aquest pacte s’acorden per a les pensions públiques: Ø La separació i la clarificació de les fonts de finançament, i la dotació d’un fons de reserva, Ø la normalització dels diferents tipus de cotització preexistents, sense acceptar la reducció de les cotitzacions socials que pretenia la CEOE i que hauria fer quebrar el sistema Ø el manteniment del poder adquisitiu de les pensions (IPC previst + clàusula de revisió Ø es retiren algunes mesures penalitzadores de la jubilació anticipada i les que endurien l’accés a la pensió d’invalidesa Ø la millora progressiva de les pensions més baixes En la normativa que desenvolupa el pacte, i en part per complir una directiva europea, s’aconsegueix l’exteriorització dels compromisos de les empreses per pensions de manera que l’aportació de l’empresa sigui realitzada periòdicament, encara que els treballadors i treballadores ho rebin com a salari diferit. CCOO considera que el sistema públic de pensions és patrimoni dels treballadors i les treballadores, i de qui, en arribar a grans o no poder seguir treballant, necessiten una garantia de recursos mínims. Hores d’ara ningú no es qüestiona la importància del sistema de pensions. Representa un 46% de la despesa social total i el 9,6% del PIB. Però sobretot la seva transcendència rau en que més del 22% de la població és pensionista i el total de la població activa pretén ser-ho en un futur, mentre l’està mantenint amb les seves cotitzacions socials. A nivell econòmic, com a sistema públic contributiu i de repartiment, té una funció redistributiva i de solidaritat intergeneracional i entre els diferents règims i, d’alguna manera, entre territoris. Des de 1997, la quantia de les pensions s’ha incrementat en un 72%. Però, tot i això, un dels principals problemes del sistema segueix sent que un 59% de les prestacions són inferiors al Salari Mínim Interprofessional. Aquesta proporció va disminuint, però encara és massa elevada. Actualment, el sistema té superàvit, el que ha permès la dotació del Fons de Reserva. Aquest excedent es mantindrà els propers anys per l’augment de cotitzants i la desacceleració en el nombre de nous pensionistes resultat de la caiguda de natalitat durant la Guerra Civil i la postguerra. És objectiu de CCOO la Defensa del Sistema Públic de Seguretat Social com a pilar fonamental de la previsió social al nostre país. En aquest moment estem lluitant per aconseguir: Ø Millorar les pensions mínimes, especialment les de viduïtat. Eliminar les incompatibilitats entre les pensions de viduïtat i el SOVI. Ø Establir el dret bàsic a l’atenció per dependència. L’establiment dels serveis i equipaments per l’atenció a les persones dependents són, sens dubte, la major assignatura pendent del sistema de protecció social de l’estat. Convé analitzar algunes dades sobre l’estat actual dels plans de pensions a Espanya. Si volem millorar la realitat, primer s’ha de conèixer. Ø Comparació dels plans de pensions dels diferents sistemes a Espanya
Dades a 31 de desembre de 2004 Fonts: INVERCO I DIRECCIÓN GENERAL DE SEGUROS Elaboració: Àrea de Plans i Fons de Pensions de la CONC En aquesta estadística ja hi figuren els partíceps del Fons de Pensions de l’Administració General de l’Estat, que s’hi van incorporar l’any passat, i que van ser 521.058 persones. Cal destacar que menys d’un 10% de treballadors i treballadores són partíceps d’un pla de pensions d’ocupació. En canvi, més de 7 milions de persones tenen un pla individual. Ø Al 2004, a Catalunya, hi ha 471 empreses que generen Plans de Pensions per a 166.934 partíceps. Ø Rendabilitats mitjanes anuals
Dades a 31 de desembre de 2004 Fonts: INTERSEC publicar per INVERCO Elaboració: Àrea de Plans i Fons de Pensions de la CONC Els plans de pensions del sistema d’ocupació són els únics que en les rendabilitats comparades a 1, 3, 5, 10 i 15 anys se situen sempre per sobre de la mitjana. Les dades indiquen que l’estabilitat i la rendabilitat dels plans de pensions d’ocupació estan per sobre dels plans de pensions d’altres sistemes, fins i tot dels plans garantits. Això passa per dues raons: per una part, els menors costos de gestió i dipòsit dels fons respecte de la resta; per l’altra l’acció de les comissions de control dels plans d’ocupació. És important ressaltar que la intervenció dels partíceps en el control, la gestió i l’execució dels plans de pensions d’ocupació suposa un clar avantatge. Sempre trobem persones que no es refien de la solvència dels plans i pensen que es poden perdre tots els diners, que un pla no garanteix res. Tot pot passar, és clar, però ara per ara les xifres són aquestes. L’estadística té un valor per predir probabilitats, per basar el coneixement i l’argumentació. Posició de CCOO CCOO es proposa, a la vista de les dades, introduir en la negociació col·lectiva l’establiment de fons de pensions d’ocupació per a tots els treballadors i treballadores per les següents raons:
Una negociació legítima Algunes persones i algunes organitzacions, autodenominades sindicals, deslegitimen la negociació a la MGPF. Diuen que s’han pres decisions sense el consentiment del funcionariat. Qui són els que negocien sinó els representants legals i legítims dels treballadors i les treballadores de l’Administració Pública? En nom de qui negocien? Qualsevol sindicat que es presenta a les eleccions, se suposa que accepta les regles del joc: la majoria decideix a través dels seus representants. Un sindicat que qüestiona la legitimitat dels acords presos per majoria representativa i democràtica en la negociació col·lectiva no hauria, en coherència, de presentar-se a les eleccions. La informació clara Aquestes mateixes organitzacions manipulen la informació quan diuen que es destina a plans de pensions una part del nostre increment salarial. L’increment salarial aconseguit en la negociació pot ser menor al desitjat (sempre obliden que els acords es fan amb un contrari), però no té relació directa amb la quantitat que es dedica al fons de pensions. El govern sempre és molt cautelós amb l’increment salarial del seu personal perquè marca una fita de referència per a la resta de salaris i té repercussions en la inflació. En canvi, al govern li és més fàcil destinar una quantitat a salari diferit (per al personal és diferit, ells el paguen cada any) perquè no repercuteix en el que no li interessa, i en canvi contribueix a generar un volum d’estalvi necessari per dinamitzar l’economia. Com a resultat de la negociació a la MGFP d’Espanya, el govern va consentir a autoritzar aquesta partida per a les administracions que li demanessin, i per al seu propi personal. Si no els els demanen per a plans de pensions, no els donaran per un altre concepte. La decisió no posa en risc el sistema públic ni les nostres futures pensions. El marc de les pensions es va delimitar fa deu anys. Hem de conèixer al realitat i utilitzar els mecanismes existents per millorar les condicions dels treballadors, també en la jubilació. No treballar per les pensions d’ocupació, en la pràctica suposa deixar el control de les pensions complementàries de 7 milions de persones (ara, que seran més cada any) a les asseguradores i a la banca. A partir de l’acord de Madrid de l’any passat, una comissió de la mesa va redactar el reglament de Pla, el va treure a concurs públic i el va posar en funcionament. Publicació al BOE: nº 82 de 5 d’abril de 2004 (convocatòria concurs) i al BOE nº 248 de 14 d’octubre de 2004. El funcionament dels plans d’ocupació està legislat i ofereix moltes garanties perquè són obligatòries les comissions de control de què han de formar part al 50% el promotor (empresa) i els partíceps ( els representant legals dels treballadors en cada moment). Lleis de referència: Real Decreto legislativo 1/2002 Ley 46/2002, Ley 62/2003 Real Decreto legislativo 3/2004 Real Decreto Ley 10/2004 Algunes dades sobre el pla de pensions de l’AGE Aquestes són dades sobre el Pla que s’ha posat en funcionament per al personal de l’Administració General de l’Estat. El que s’està començant a redactar a Catalunya serà semblant perquè la normativa és força estricta i no permet gaire variacions: Ø En el moment de la seva constitució agrupava 521.058 persones: interines, funcionàries, laborals... Ø Les aportacions de l’estat seran distribuïdes entre els partíceps en proporció a la seva retribució, i en una quantitat lineal per cada triennI. QUANTITATS EN FUNCIO DE LA RETRIBUCIÓ
QUANTITATS EN FUNCIÓ DELS TRIENNIS
Ø Els drets dels partíceps podran ser mobilitzats si es deixa de treballar per a l’administració (hi ha norma europea per facilitar la mobilitat del personal). Ø Es pagaran prestacions per: jubilació, incapacitat o mort. Excepcionalment per malaltia greu o atur de llarga durada. Ø Es podrà percebre la prestació en forma de capital o de renda. Ø La comissió que s’ha establert per a la Gestora del Pla (la famosa on participen CCOO i UGT) és d’un 0,25%. La comissió mitjana en els plans d’ocupació és del 0,5%, i les dels plans individuals més econòmics se situen en un 2%. Per això va guanyar el concurs aquesta gestora i no una altra. Ø Els partíceps poden aportar diners al pla, o traslladar-hi els fons que tinguin en un altre. Evidentment no és obligatori, però hi ha gent a qui li pot interessar molt. CCOO participa juntament amb UGT i el BBVA en la gestora Gestión de Previsión y Pensiones. La participació de CCOO i UGT en gestores de fons de pensions (estan en d’altres com Fonditel, amb el BANESTO) és minoritària en capital, però suficient per forçar les decisions dels consell s d’administració. És necessària per garantir el control de la gestió i baixes comissions. És la forma legal que hi ha per exercir aquest control. Quan la dreta més rància del país i algun sindicat amic diuen que CCOO i UGT es beneficien de les comissions que cobra la gestora, qui entenen que se’n beneficia? 1800000 treballadors/es afiliats/des? Benvingut el benefici, encara que amb el 0,25% no doni per gaire més que per pagar les despeses de funcionament de la gestora. Però els sindicats confederals i sociopolítics treballen també, a més de per a la seva pròpia afiliació, per al benefici del conjunt de la classe obrera. Per això no deixen les gestores en mans exclusives de la patronal i de la banca. L’any 2004 no es va poder fer cap acord a la mesa per començar un pla de pensions. Quan es tanca acord al 2005, aconseguim: - recuperar la clàusula de revisió salarial (cobrarem ara amb efectes de gener el 0,5 que ens deuen) - recuperar el 0,5% de l’any passat per a fons de pensions - el 0,5% de 2005 per al fons de pensions. S’ha constituït una comissió per redactar el reglament del Pla de Pensions dels empleats i empleades de la Generalitat. Tots els sindicats de la Mesa en formen part. És a dir, en aquest moment encara no hi ha pla. Quan es redacti un document, es donarà a conèixer, s’haurà de treure a concurs públic, adjudicar-lo a la gestora que presenti la millor oferta, publicar-lo al DOGC... CCOO mantindrà correctament informat tot el personal de la Generalitat. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
